Ves al contingut principal

70 cèntims per la cultura

La lectura no sempre és una experiència agradable, a vegades és molt decebedora. A mi m’ha passat llegint el darrer informe del Conca, el Consell Nacional de Cultura i les Arts. I no em refereixo al contingut que és reflexiu i propositiu o per la versemblança o l’exactitud del que s’hi exposa, que no ho poso en dubte, no, ho dic pel pessimisme total que destil·la. És pitjor que una novel·la negra, negríssima, d’aquelles en què mor fins i tot el corrector.
Els gràfics de les darreres pàgines són demolidors, no hi ha res, absolutament res en ells que denoti un bri d’esperança o un brot verd d’aquells que només saben veure els sociòlegs o els economistes a sou de les administracions. No, totes les gràfiques apunten cap a baix, tot cau. En aquest país, pel que fa referència a la cultura, podem dir no tan sols que estem en números vermells, és que estem en bancarrota total.
Em diran que sóc pessimista? Llegeixin l’informe, facin el favor! Les llibreries tanquen, els ateneus i les associacions baixen les seves activitats a la meitat, totes les activitats culturals practicades per la població decreixen, els treballadors del sector cultural han passat en massa a l’atur i la despesa que dedica la Generalitat a tot aquest assumpte ha caigut al 0,7%. Sí, ho han llegit bé, de cada 100 euros que ingressa la Generalitat, només 70 cèntims els inverteix en cultura. Podríem estar contents per allò de «més baix no podem caure...», però no s’ho creguin pas, les lleis de Murphy són implacables.
En qualsevol altre país normal, un articulista com jo acabaria el seu article demanant la dimissió del ministre del ram, en el nostre cas del conseller. Jo no ho faré pas, perquè ja no em queda esma, el que pregunto és com carai el senyor Mascarell ha aguantat el tipus durant tant de temps per arribar a aquest resultat? Com s’ho ha fet? On ha deixat la seva dignitat –que estic segur que la té– cada dia en entrar al seu despatx? Un despatx i una administració que, cal dir-ho, es menja el 15% del pressupost de la conselleria. Bona nit i tapa’t.


Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La deixa de l'avi Salvador

Salt, abans d'inflar-se com un globus amb les onades d'immigració successives, era un poble petit. El campanar menut de l'església de Sant Cugat traspuntava entre xiprers i pallers, entre camps i hortes i els saltencs vivien del seu treball a les fàbriques que s'alimentaven del cabal d'una sèquia. El rellotge de l'església tocava les hores de l'esperit i les sirenes de les fàbriques marcaven el pas de les hores industrioses. En aquest poble hi va néixer, un dia de febrer de 1924, Salvador Sunyer i Aimeric, un nen que com molts altres, va viure les conseqüències tràgiques de la Guerra Civil, les injustícies i els desordres, primer, d'una revolució en un poble especialment sensible als canvis socials, i després les imposicions i l'intent de genocidi cultural des d'un règim abassegador. En Salvador va dedicar mitja vida a lluitar per la salvació d'un patrimoni que era de tots, una llengua i una cultura comunes, i l'altra mitja a treballar pel…

Port de la Selva

Baixant de Sant Pere de Roda per la sinuosa carretera del monestir, apareix la imatge tènue de la badia de Port de la Selva, que batega en el paisatge amb la minuciosa parsimònia d’una papallona posada damunt d’un fonoll florit. El poble, que sembla arrebossat de pellofa d’all i eflorescències marines, porta a l’esquena tot el pes visual de l’al·lucinant contrada del cap de Creus, que s’estén entre la terra i el cel com les ales d’un corb marí. Les ferides de la fil·loxera encara es dibuixen en l’aiguavés de la muntanya i un manyoc d’oliveres es dispersen entre les feixes. El far de s’Arenella espera que es faci fosc per sembrar la seva llum per l’horitzó i una petita vall, a mà dreta, es va obrint pas cap a la platja entre parets de pedra seca. Des d’aquesta altura sembla com si pel poble encara s’hi passegin Foix i Sagarra agafats de bracet. Els molls acullen les barques panxudes dels pescadors i les embarcacions estilitzades dels que naveguen només els caps de setmana i en temps d’es…

Viure (a Carles Capdevila)

Tots hem nascut si fa no fa de la mateixa manera i sabem que néixer és un trauma. Passar de l’àmbit aquàtic i càlid de la mare a aquest món abstrús sempre és un repte. Arribem sense haver-nos llegit el manual d'instruccions i, el que és pitjor, moltes vegades tampoc se l’han llegit els progenitors i, si ho han fet, ningú ens assegura que n’hagin extret les conclusions oportunes. El món és un problema i nosaltres arribem per a complicar-ho encara una mica més. La societat no ens espera, ni ens accepta com a individus, encara que ens entestem a presentar-nos amb nom i cognoms, només importem com a dada estadística i com a futur contribuent. Hem passat sense solució de continuïtat, de l’amable àmbit analògic del clos matern a la fredor binaria del registre civil. Immediatament després del part a la majoria ens agradaria tornar enrere, però per molt que plorem i que enrogim d’indignació no hi ha opció. Com en les rebaixes, la peça no es pot tornar ni canviar i sovint ni tan sols accept…

Llançà

A Llançà s’hi arriba en cotxe des de Figueres o amb el ferrocarril, que dibuixa un traç paral·lel. És una recta com poques se’n veuen en aquest país, flanquejada per vinyes d’un verd insultant i les restes dels canyars que fornien de matèria primera la indústria de l’encanyissat. La carretera arriba just fins a l’altura de Quermançó, allà, potser, l’asfalt s’esglaia per l’aparició sobtada del castell roquer i comença a fer unes giragonses que la porten fins al trencant del poble, ja les envistes del mar. Llançà és un poble bicèfal, amb dos nuclis separats per un cementiri i una església, Santa Maria del Port, un conjunt que sembla una missió de les que fundà fra Juníper Serra a Califòrnia. El barri del port, i les urbanitzacions fins al Cau del Llop, són una tirallonga d’edificacions modernes que bàsicament ofereixen alberg i serveis als estiuejants. La vila de dalt acull realment a la població censada en el municipi, fruit d’una barreja d’immigrants de diverses procedències i els vila…