Ves al contingut principal

Portbou i Benjamin

Un diumenge de tardor a Portbou sempre és una experiència inquietant, sobretot si el sol s’amaga darrere d’un tel de núvols. Tots els carrers del poble miren discretament cap a l’estació com si esperessin algú que mai acaba d’arribar i el mar detura el seu vaivé davant dels còdols de la platja Gran. A l’altre costat, els murs del cementiri també esperen pacientment, mentre els xiprers apunten cap a l’única sortida possible.
La tramuntana s’amaga darrere de la punta del Falcó, esperant potser millor ocasió per abrandar-se sobre el poble. Les roques fosques de l’Albera cauen de trascantó damunt de les onades, deixant traces blanques que s’extingeixen ràpidament en el blau fosc de l’aigua. Portbou és un paisatge hivernal o estiuenc, les primaveres i les tardors només són temps morts, terra de ningú. Potser hi van influir raons com aquesta perquè el filòsof Walter Benjamin escollís un 26 de setembre de 1940 per morir a Portbou.
Ara s’escau el 75 aniversari d’aquest fet i a Portbou s’ha reunit gent diversa per a recordar-ho. El cineasta alemany Wim Wenders i l’artista israelià Dani Karavan van expressar-ho aquest diumenge davant la làpida que ens recorda el tràgic final de Benjamin a Portbou, un lloc de frontera que ha viscut el pas d’innumerables exilis, d’anada i de tornada, i en un continent que ara es veu novament trasbalsat per fets com aquells.
A Portbou hi ha el projecte –signat per l’arquitecte Norman Foster– de construir el Centre Walter Benjamin de la Memòria. Deixant de banda qualsevol altre aspecte, les institucions s’ho haurien de prendre molt seriosament, però per ara només sembla que es preocupin dels ports esportius i dels camps de golf. Això sí, la Diputació de Girona ha penjat una gran pancarta, davant de l’antic ajuntament de la vila, on ens recorda que la benemèrita institució ha reservat ja vint mil euros per fer-ho possible. No és molt, però pensem que –al contrari del que va passar l’any 40– si Walter Benjamin tornés a morir a Portbou, ara ja tindria l’enterrament pagat.



Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La deixa de l'avi Salvador

Salt, abans d'inflar-se com un globus amb les onades d'immigració successives, era un poble petit. El campanar menut de l'església de Sant Cugat traspuntava entre xiprers i pallers, entre camps i hortes i els saltencs vivien del seu treball a les fàbriques que s'alimentaven del cabal d'una sèquia. El rellotge de l'església tocava les hores de l'esperit i les sirenes de les fàbriques marcaven el pas de les hores industrioses. En aquest poble hi va néixer, un dia de febrer de 1924, Salvador Sunyer i Aimeric, un nen que com molts altres, va viure les conseqüències tràgiques de la Guerra Civil, les injustícies i els desordres, primer, d'una revolució en un poble especialment sensible als canvis socials, i després les imposicions i l'intent de genocidi cultural des d'un règim abassegador. En Salvador va dedicar mitja vida a lluitar per la salvació d'un patrimoni que era de tots, una llengua i una cultura comunes, i l'altra mitja a treballar pel…

Viure (a Carles Capdevila)

Tots hem nascut si fa no fa de la mateixa manera i sabem que néixer és un trauma. Passar de l’àmbit aquàtic i càlid de la mare a aquest món abstrús sempre és un repte. Arribem sense haver-nos llegit el manual d'instruccions i, el que és pitjor, moltes vegades tampoc se l’han llegit els progenitors i, si ho han fet, ningú ens assegura que n’hagin extret les conclusions oportunes. El món és un problema i nosaltres arribem per a complicar-ho encara una mica més. La societat no ens espera, ni ens accepta com a individus, encara que ens entestem a presentar-nos amb nom i cognoms, només importem com a dada estadística i com a futur contribuent. Hem passat sense solució de continuïtat, de l’amable àmbit analògic del clos matern a la fredor binaria del registre civil. Immediatament després del part a la majoria ens agradaria tornar enrere, però per molt que plorem i que enrogim d’indignació no hi ha opció. Com en les rebaixes, la peça no es pot tornar ni canviar i sovint ni tan sols accept…

Port de la Selva

Baixant de Sant Pere de Roda per la sinuosa carretera del monestir, apareix la imatge tènue de la badia de Port de la Selva, que batega en el paisatge amb la minuciosa parsimònia d’una papallona posada damunt d’un fonoll florit. El poble, que sembla arrebossat de pellofa d’all i eflorescències marines, porta a l’esquena tot el pes visual de l’al·lucinant contrada del cap de Creus, que s’estén entre la terra i el cel com les ales d’un corb marí. Les ferides de la fil·loxera encara es dibuixen en l’aiguavés de la muntanya i un manyoc d’oliveres es dispersen entre les feixes. El far de s’Arenella espera que es faci fosc per sembrar la seva llum per l’horitzó i una petita vall, a mà dreta, es va obrint pas cap a la platja entre parets de pedra seca. Des d’aquesta altura sembla com si pel poble encara s’hi passegin Foix i Sagarra agafats de bracet. Els molls acullen les barques panxudes dels pescadors i les embarcacions estilitzades dels que naveguen només els caps de setmana i en temps d’es…

Llançà

A Llançà s’hi arriba en cotxe des de Figueres o amb el ferrocarril, que dibuixa un traç paral·lel. És una recta com poques se’n veuen en aquest país, flanquejada per vinyes d’un verd insultant i les restes dels canyars que fornien de matèria primera la indústria de l’encanyissat. La carretera arriba just fins a l’altura de Quermançó, allà, potser, l’asfalt s’esglaia per l’aparició sobtada del castell roquer i comença a fer unes giragonses que la porten fins al trencant del poble, ja les envistes del mar. Llançà és un poble bicèfal, amb dos nuclis separats per un cementiri i una església, Santa Maria del Port, un conjunt que sembla una missió de les que fundà fra Juníper Serra a Califòrnia. El barri del port, i les urbanitzacions fins al Cau del Llop, són una tirallonga d’edificacions modernes que bàsicament ofereixen alberg i serveis als estiuejants. La vila de dalt acull realment a la població censada en el municipi, fruit d’una barreja d’immigrants de diverses procedències i els vila…