Ves al contingut principal

Un dia de setembre

 (Especial Eleccions 27S)

El temps ens arrossega cada dia com una mare que porta el seu fill a escola. Gairebé sempre ens llevem amb la sensació de tenir moltes coses per fer i que el dia serà massa curt per fer-les totes. Un dia de setembre podria ser un dia qualsevol si no fos diumenge i dia d’eleccions. Però avui, a més, no eren unes eleccions normals i teníem la sensació que els ulls del món estaven posats damunt nostre.
Iñaki Gabilondo, mestre de periodistes, l’altre dia va pronosticar que avui no es complirien els pronòstics. Doncs bé, s’ha equivocat, o l’ha encertat, que a hores d’ara ve a ser ben bé el mateix, perquè els pronòstics en unes eleccions com aquesta només són fum, fins i tot quan s’intenta quadrar el cercle amb frases enginyoses.
Han quedat clares unes quantes tendències que ja semblen haver entrat en un camí de no retorn, els socialistes continuen la seva davallada de vots i de credibilitat, el lerrouxisme de Ciudadanos va fent forat, un forat negre que pot arribar a ser molt perillós per a la convivència, i Unió Democràtica sembla que desapareixerà definitivament del mapa.
Aquest 27 de setembre passarà a la història per raons diverses, però sobretot perquè s’ha constatat que la història continua. Les forces independentistes han aconseguit un bon resultat, però no un resultat excel·lent. Tot i així el guió seguirà el seu curs i el Parlament iniciarà molt probablement el full de ruta que havien pactat.
Aquest dia de setembre, lluminós i tranquil, segur que comptarà en la comptabilitat dels grans esdeveniments que han anat forjant la realitat dels darrers anys, però per esdevenir clarament una jornada històrica caldrà encara observar la dinàmica de la realitat política que sorgirà d’aquest nou Parlament i també caldrà veure la lectura que se’n farà des de Madrid.
El temps ens arrossega i la realitat ens va empenyent cap a una situació que ha de ser radicalment nova, la història continua i més enllà de la incerta glòria d’aquest dia de setembre, haurem de continuar encara treballant i empenyent.


Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La deixa de l'avi Salvador

Salt, abans d'inflar-se com un globus amb les onades d'immigració successives, era un poble petit. El campanar menut de l'església de Sant Cugat traspuntava entre xiprers i pallers, entre camps i hortes i els saltencs vivien del seu treball a les fàbriques que s'alimentaven del cabal d'una sèquia. El rellotge de l'església tocava les hores de l'esperit i les sirenes de les fàbriques marcaven el pas de les hores industrioses. En aquest poble hi va néixer, un dia de febrer de 1924, Salvador Sunyer i Aimeric, un nen que com molts altres, va viure les conseqüències tràgiques de la Guerra Civil, les injustícies i els desordres, primer, d'una revolució en un poble especialment sensible als canvis socials, i després les imposicions i l'intent de genocidi cultural des d'un règim abassegador. En Salvador va dedicar mitja vida a lluitar per la salvació d'un patrimoni que era de tots, una llengua i una cultura comunes, i l'altra mitja a treballar pel…

Viure (a Carles Capdevila)

Tots hem nascut si fa no fa de la mateixa manera i sabem que néixer és un trauma. Passar de l’àmbit aquàtic i càlid de la mare a aquest món abstrús sempre és un repte. Arribem sense haver-nos llegit el manual d'instruccions i, el que és pitjor, moltes vegades tampoc se l’han llegit els progenitors i, si ho han fet, ningú ens assegura que n’hagin extret les conclusions oportunes. El món és un problema i nosaltres arribem per a complicar-ho encara una mica més. La societat no ens espera, ni ens accepta com a individus, encara que ens entestem a presentar-nos amb nom i cognoms, només importem com a dada estadística i com a futur contribuent. Hem passat sense solució de continuïtat, de l’amable àmbit analògic del clos matern a la fredor binaria del registre civil. Immediatament després del part a la majoria ens agradaria tornar enrere, però per molt que plorem i que enrogim d’indignació no hi ha opció. Com en les rebaixes, la peça no es pot tornar ni canviar i sovint ni tan sols accept…

Port de la Selva

Baixant de Sant Pere de Roda per la sinuosa carretera del monestir, apareix la imatge tènue de la badia de Port de la Selva, que batega en el paisatge amb la minuciosa parsimònia d’una papallona posada damunt d’un fonoll florit. El poble, que sembla arrebossat de pellofa d’all i eflorescències marines, porta a l’esquena tot el pes visual de l’al·lucinant contrada del cap de Creus, que s’estén entre la terra i el cel com les ales d’un corb marí. Les ferides de la fil·loxera encara es dibuixen en l’aiguavés de la muntanya i un manyoc d’oliveres es dispersen entre les feixes. El far de s’Arenella espera que es faci fosc per sembrar la seva llum per l’horitzó i una petita vall, a mà dreta, es va obrint pas cap a la platja entre parets de pedra seca. Des d’aquesta altura sembla com si pel poble encara s’hi passegin Foix i Sagarra agafats de bracet. Els molls acullen les barques panxudes dels pescadors i les embarcacions estilitzades dels que naveguen només els caps de setmana i en temps d’es…

Llançà

A Llançà s’hi arriba en cotxe des de Figueres o amb el ferrocarril, que dibuixa un traç paral·lel. És una recta com poques se’n veuen en aquest país, flanquejada per vinyes d’un verd insultant i les restes dels canyars que fornien de matèria primera la indústria de l’encanyissat. La carretera arriba just fins a l’altura de Quermançó, allà, potser, l’asfalt s’esglaia per l’aparició sobtada del castell roquer i comença a fer unes giragonses que la porten fins al trencant del poble, ja les envistes del mar. Llançà és un poble bicèfal, amb dos nuclis separats per un cementiri i una església, Santa Maria del Port, un conjunt que sembla una missió de les que fundà fra Juníper Serra a Califòrnia. El barri del port, i les urbanitzacions fins al Cau del Llop, són una tirallonga d’edificacions modernes que bàsicament ofereixen alberg i serveis als estiuejants. La vila de dalt acull realment a la població censada en el municipi, fruit d’una barreja d’immigrants de diverses procedències i els vila…