Vés al contingut principal

Votar per dir prou!

A vegades sembla, sobretot en campanya electoral, que la política és la base sòlida de la societat, que tot sorgeix del discurs polític, d’un determinat discurs polític i que s’hi fonamenta. Els diaris, s’omplen majoritàriament amb fotografies de senyors en corbata que fan declaracions, o que es treuen la corbata per fer alguna bajanada, perquè el publicista de torn els ho ha suggerit.
Però les campanyes electorals són només un tel finíssim que intenta separar precisament la política de la realitat. La política és el que ve l’endemà de les eleccions, és el que fan realment els polítics quan els publicistes es retiren de l’escena. Faríem bé tots si intentéssim recordar els fets dels que fins ara s’han aprofitat de nosaltres, els que han governat d’esquena als nostres interessos, els que volen ofegar els desitjos de llibertat i d’autogovern de tot un poble, i sobretot els del PP que ho han fet tot i a la vegada.
El sistema electoral que tenim és el que és, i ara mateix no podem fer res per canviar-lo, per tant hem de valorar les possibilitats reals dels partits que estan en joc. No és el moment de votar simbòlicament, perquè això només ajuda els que ja no compten amb nosaltres. S’han de votar opcions realistes i si pot ser amb un currículum personal net. Desconfieu dels que us parlen d’experiència, fins i tot a risc de descartar-ne injustament alguns de bons.
Necessitem aire fresc, obrir les portes i les finestres dels ajuntaments. No us creieu les promeses dels que han governat durant anys i panys, traceu una línia vermella al voltant dels corruptes i dels prevaricadors, començant allà on comença el PP i acabant on la vostra consciència us dicti. No us creieu els que més criden, però penseu que a vegades cal cridar per fer-se sentir i que cal alçar el puny per dir prou! Ara és un bon moment per dir prou i per dir-ho hem de votar. Aïlleu-vos del soroll i comenceu a preparar la papereta.



Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El caçador de camins

Per definició és algú que camina. Surt de casa aviat, encara de fosc, amb botes de mitja canya i mitjons gruixuts. Porta a la motxilla els atuells necessaris per sobreviure durant tota una jornada enmig de la natura més esquerpa. Generalment va en grup, pertany a un club excursionista que organitza sortides cada cap de setmana. S’ha passejat per tots els indrets del país, però encara troba un objectiu nou, un camí que roman amatent. El paisatge s’amaga darrere del clatell del caminant que el precedeix, però és igual, perquè de fet el seu propòsit és caminar, els seus ulls miren fixament el que trepitja, sap que en qualsevol moment pot perdre el peu, pot relliscar fatalment i no permet que res l’entretingui. De tant en tant, ell i els seus companys s’aturen, per reprendre forces, treuen un entrepà i se’l mengen asseguts damunt d’unes pedres, i aprofiten per parlar de les seves coses, quefers quotidians que queden pendents d’una excursió a l’altra. Mentrestant, els ocells parrupegen ent…

En llatí, si us plau

Vivim en un món de primaveres que s’encavalquen, de cels que ens donen pluja només al seu caprici i de rellotges que s’avancen i que reculen seguint les estranyes lleis de la burocràcia. Ens va costar déus i ajuda convertir el llatí pompós dels sacerdots i dels notaris en una llengua que entenguessin els fusters, els traginers i els pagesos. Vam haver de xiuxiuejar-la de nits en la blana quietud dels bressols i en la insondable foscor dels boscos. Era com una espelma fràgil que cremava amb el combustible de molts alès. Però, de mica en mica, es va anar infiltrant entre nosaltres el castellà de la Meseta constitucional, la parla sorruda dels manaires, l’eixut discurs dels magistrats i l’infeliç idioma dels ignorants. Gent de vi ranci i d’olives farcides van imposar-nos la cantarella de la llengua bífida. En deien bilingüisme, però era simplement una trampa per aniquilar la nostra llengua, un excés de vocals i de pronoms febles que feia nosa a l’esperit nacional-catòlic de l’imperi i tam…

Rajoy i la Fantaciència

Vivim en un món on ens entrebanquem amb el futur a cada passa. El futur ho envaeix tot, vull dir aquell futur juganer que fundaren Meliès i Verne i que ens assalta contínuament des de les pantalles del cinema, dels televisors, de les consoles de joc i, també, des dels faristols dels polítics quan han de fer promeses.
Aquest futur ha deixat de ser estrictament ciència-ficció per esdevenir el que els italians ja denominen «Fantaciència», fruit de la interacció entre la imaginació contemporània, l’opinió pública, la ciència, la tecnologia, l’epistemologia i, probablement, la demoscòpia i el que alguns espavilats estudien en els màsters d’economia.
Ahir Mariano Rajoy va venir a Catalunya per demostrar que a Madrid són devots de la Fantaciència i que ell és descendent directe d’aquells genis del primer cinema i de la novel·la de gènere futurista. Sota un rètol on deia «Conectados al futuro» va prometre el que ja havien promès altres –fins i tot ell mateix– mentre un nombrós públic se’l mirav…

Els viatges i les persones

Abans la gent es perdia sense tanta solemnitat tecnològica. Hi havia més comunicació verbal i gestual. Paràvem el cotxe en qualsevol xamfrà, abaixàvem el vidre i preguntàvem per l’indret o fins i tot per la persona concreta que estàvem buscant, i sempre obteníem una resposta i una indicació precisa, acompanyada d’informacions addicionals, encara que l’interlocutor no tingués ni la més remota idea del que buscàvem.
No recordo haver-me perdut mai del tot, si no, no estaria escrivint aquest article, això sí, vaig donar moltes voltes. Ara mateix penso en un dia, a l’Hospitalet del Llobregat, que anàvem perduts per carrers sinuosos i tornant al punt inicial una vegada i una altra, una cantonada presidida per un establiment força rònec anomenat «Bar El que faltava». Tot i així també vam ser capaços de trencar aquell bucle pervers amb una cervesa i una tapa de ronyons sobrevolada per unes quantes mosques.
Actualment, qui més qui menys, utilitza el GPS del mòbil per trobar la destinació on s’ha…