Vés al contingut principal

Noticietes


Als diaris hi ha notícies, noticiotes i noticietes. Més enllà de les informacions habituals, les «noticiotes» omplen les pàgines dels rotatius com una mena de metàstasi durant uns dies. Sembla com si el món hagués de girar a partir d’aquell moment al voltant d’aquest nou eix, engreixat conscient o inconscientment pels mateixos periodistes. Però també hi ha «noticietes», fets més o menys singulars, amb l’aspecte de notícies normals, que als professionals de la premsa els arriben generalment d’indrets remots.
Les «noticietes» salten als ulls dels lectors com gats amb les ungles afilades. Una d’aquestes em va esgarrapar abans-d’ahir en obrir les pàgines d’un diari de Barcelona, lluïa darrere d’aquest titular: «Les persones que llegeixen les etiquetes nutricionals es mantenen més primes». La informació venia avalada per un estudi que ha fet la Universitat de Santiago de Compostel·la, juntament amb altres de Tennesse i Arkansas. No sé per què, però en aquestes coses sempre hi ha implicada alguna remota universitat americana.
Segons aquest estudi que les persones que examinen aquesta classe d’informació pesen gairebé quatre quilos menys que la resta. Sembla evident que els que tenen interès a aprimar-se, també tindran interès a assabentar-se del contingut dels productes que volen consumir, però aquesta evidència no ha aturat els investigadors, que han hagut de recopilar 25.640 enquestes per arribar a una conclusió que la majoria de nosaltres podria haver extret de la simple observació empírica.
Ara bé, el que trobo profundament injust d’aquest estudi és que s’hagin aturat precisament en les etiquetes nutricionals, podien haver ampliat enormement el camp d’estudis. Per exemple, als contractes de treball o a la lletra petita dels préstecs o de les assegurances; o anar encara més enllà i preguntar-se si llegir poesia, o novel·la, aprima o engreixa... Però, i això vostès ja ho deuen haver constatat, hem de reconèixer que les «noticietes», si per a alguna cosa serveixen és per donar carnassa als qui, com jo, no tenen millors coses de les quals parlar.

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El caçador de camins

Per definició és algú que camina. Surt de casa aviat, encara de fosc, amb botes de mitja canya i mitjons gruixuts. Porta a la motxilla els atuells necessaris per sobreviure durant tota una jornada enmig de la natura més esquerpa. Generalment va en grup, pertany a un club excursionista que organitza sortides cada cap de setmana. S’ha passejat per tots els indrets del país, però encara troba un objectiu nou, un camí que roman amatent. El paisatge s’amaga darrere del clatell del caminant que el precedeix, però és igual, perquè de fet el seu propòsit és caminar, els seus ulls miren fixament el que trepitja, sap que en qualsevol moment pot perdre el peu, pot relliscar fatalment i no permet que res l’entretingui. De tant en tant, ell i els seus companys s’aturen, per reprendre forces, treuen un entrepà i se’l mengen asseguts damunt d’unes pedres, i aprofiten per parlar de les seves coses, quefers quotidians que queden pendents d’una excursió a l’altra. Mentrestant, els ocells parrupegen ent…

En llatí, si us plau

Vivim en un món de primaveres que s’encavalquen, de cels que ens donen pluja només al seu caprici i de rellotges que s’avancen i que reculen seguint les estranyes lleis de la burocràcia. Ens va costar déus i ajuda convertir el llatí pompós dels sacerdots i dels notaris en una llengua que entenguessin els fusters, els traginers i els pagesos. Vam haver de xiuxiuejar-la de nits en la blana quietud dels bressols i en la insondable foscor dels boscos. Era com una espelma fràgil que cremava amb el combustible de molts alès. Però, de mica en mica, es va anar infiltrant entre nosaltres el castellà de la Meseta constitucional, la parla sorruda dels manaires, l’eixut discurs dels magistrats i l’infeliç idioma dels ignorants. Gent de vi ranci i d’olives farcides van imposar-nos la cantarella de la llengua bífida. En deien bilingüisme, però era simplement una trampa per aniquilar la nostra llengua, un excés de vocals i de pronoms febles que feia nosa a l’esperit nacional-catòlic de l’imperi i tam…

Rajoy i la Fantaciència

Vivim en un món on ens entrebanquem amb el futur a cada passa. El futur ho envaeix tot, vull dir aquell futur juganer que fundaren Meliès i Verne i que ens assalta contínuament des de les pantalles del cinema, dels televisors, de les consoles de joc i, també, des dels faristols dels polítics quan han de fer promeses.
Aquest futur ha deixat de ser estrictament ciència-ficció per esdevenir el que els italians ja denominen «Fantaciència», fruit de la interacció entre la imaginació contemporània, l’opinió pública, la ciència, la tecnologia, l’epistemologia i, probablement, la demoscòpia i el que alguns espavilats estudien en els màsters d’economia.
Ahir Mariano Rajoy va venir a Catalunya per demostrar que a Madrid són devots de la Fantaciència i que ell és descendent directe d’aquells genis del primer cinema i de la novel·la de gènere futurista. Sota un rètol on deia «Conectados al futuro» va prometre el que ja havien promès altres –fins i tot ell mateix– mentre un nombrós públic se’l mirav…

Els viatges i les persones

Abans la gent es perdia sense tanta solemnitat tecnològica. Hi havia més comunicació verbal i gestual. Paràvem el cotxe en qualsevol xamfrà, abaixàvem el vidre i preguntàvem per l’indret o fins i tot per la persona concreta que estàvem buscant, i sempre obteníem una resposta i una indicació precisa, acompanyada d’informacions addicionals, encara que l’interlocutor no tingués ni la més remota idea del que buscàvem.
No recordo haver-me perdut mai del tot, si no, no estaria escrivint aquest article, això sí, vaig donar moltes voltes. Ara mateix penso en un dia, a l’Hospitalet del Llobregat, que anàvem perduts per carrers sinuosos i tornant al punt inicial una vegada i una altra, una cantonada presidida per un establiment força rònec anomenat «Bar El que faltava». Tot i així també vam ser capaços de trencar aquell bucle pervers amb una cervesa i una tapa de ronyons sobrevolada per unes quantes mosques.
Actualment, qui més qui menys, utilitza el GPS del mòbil per trobar la destinació on s’ha…