Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2011

Noves figures del pessebre 5. L’ESPECULADOR

És la peça de la trista figura! En els nadals precedents va omplir el pessebre de casetes i ara no sap què fer-ne. La majoria han quedat a la caixa embolicades tal com havien arribat del mercat de Santa Llúcia i altres, que anaven per rengleres, s’han instal·lat en algun lloc discret, mig tapades amb una mica de molsa doncs no podia ser que hi haguessin més habitatges que personatges en el pessebre.Uns quants pastors estan de manifestació permanent al seu voltant perquè no poden pagar les hipoteques de les seves cabanyes i fins i tot l’àngel, que mai havia patit per problemes d’allotjament, ara ha deixat les seves ales com a penyora per poder continuar gaudint del seu àtic amb vistes. Però, el pitjor de tot és que amb tant caseta i la verge i el nen han hagut de passar sempre els nadals a la cova.Entre les queixes d’uns i la poca demanda del sector, l’especulador ja fa temps que ha decidit dedicar-se a altres afers. Amb un parell de caganers han muntat una societat per poder comprar i…

Noves figures del pessebre 4. L’IMMIGRANT

De fet són dues peces ben diferents, una que arriba i l’altra que marxa, però tant una com l’altra són subproductes del pessebre, excedents que s’han de recol·locar. La de l’immigrant és una figura polsosa, descolorida i marginal, sempre li toca estar a l’ombra i fer el que els altres no volen fer. Es dedica a tallar llenya quan el llenyataire va de vacances, renta la roba quan la rentadora té classe de pilates i cuida de les ovelles quan els pastors han quedat per fer la costellada.En canvi la de l’emigrant és totalment diferent, ha fet les maletes per anar a buscar fortuna en un país millor. Espera pacientment que passin els camells del comboi de llarga distància, mentre repassa un llibret de frases fetes amb el llatí que es parla a Alemanya. Somriu amb la seguretat dels sabedors que sempre  podran tornar a casa per Nadal i els esperaran amb una plata de canelons i uns torrons, encara que siguin de marca blanca.A l’immigrant, quan no té tasques concretes en la part il·luminada del p…

Miquel Duran: quan el paisatge és un pessebre

Un país és el que és gràcies a la gent que l’habita, als que cada dia llauren pacientment el seu producte interior brut i paguen religiosament els tributs i els impostos. Un país és el fum de les seves fàbriques, el poder de la seva moneda i el pes específic de la seva economia, de la seva capacitat d’innovació i de la preparació intel·lectual dels seus líders.Un país és tot això, però també alguna cosa més. Un país és l’olor de la fusta cremada en una petita llar, és la fina capa de boira que cobreix els seus rius cada matí, són els colors d’un mercat a primera hora i el só de bronze de les campanes que s’escampa lliurament pels camins. Probablement sense aquestes altres coses que acabo d’enumerar un país encara seguiria essent un país, però no seria una pàtria.Una pàtria no és res que es pugui sospesar ni comptar, són anhels, desitjos i somnis. Una pàtria és un paisatge que ens acomboia i que ens diu: «Tu ets d’aquí». Sens dubte, per raons com aquestes, quan arriba Nadal, a les case…

Noves figures del pessebre 3. EL BANQUER

 Un pastor amb les seves ovelles es mira amb recança l’estrella lluminosa que penja a l’entrada de l’oficina, construïda amb suro de la millor qualitat, i a la vegada consulta de reüll una llibreteta que sembla curulla de petits números vermells. La verge Maria i Sant Josep fa temps que viuen desnonats en la cova, però per sort ja no han de pagar hipoteca, el banquer s’ha fet càrrec de tot, amb l’aval –això sí– de l’àngel. El llenyataire aquest hivern ha rebut menys comandes i està negociant una ampliació de pòlissa, el caganer –amb pinta d’indignat– fa la seva feina a la porta de la petita sucursal i la dona dels ànecs ha alçat una curiosa pancarta on diu: «Pau en la terra i guerra al capital».La del banquer és una figura menuda, però que ocupa la millor cantonada del pessebre. Llueix una minúscula corbata si representa un mascle o un curiós vestit-jaqueta si és femella. Sense el banquer el pessebre faria fallida: el pagès no podria plantar en el seu hortet les cols menudes com un pè…

Any dotze

El temps és aquest desigque ens encalça i ens empenyentre els marges de l’hivern.
Sota un llençol de gebradadorm la rosa de la vida.Un sol de desembre amida
l’ombra exigua que dansaentre remors de recançai les llavors de l’oblit.
Però el temps arriba i esbotzales portes d’aquest any dotzeamb un somni d’esperança!

Noves figures del pessebre 2. EL POLÍTIC

Què seria d’un pessebre sense el seu polític? És pot prescindir de la molsa, de les muntanyetes de suro, fins i tot de les cases amb el paller, però el somrient estadista amb cara de campanya electoral no pot faltar. Un pessebre és com una petita circumscripció electoral i tots sabem que, en política, la mida no importa.Tot s’ha de dir: és una figura complexa perquè s’ha de moure molt i en un menut naixement domèstic no hi encaixa un cotxe oficial, encara que sigui de llautó. Cada dia se l’ha de posar en un lloc diferent: avui amb els pastors compartint costelles i botifarra, demà amb les rentadores del riu i fent petons a les criatures, demà passat reunit amb l’àngel de l’anunciació...Un polític, en el seu pessebre, és un personatge amb l’agenda repleta. Ha d’estar per tot, s’ha de cuidar de negociar les entrevistes amb la sagrada família, ha de supervisar el pressupost alimentari del bou i la mula, ha de fer declaracions als pastors dels mitjans de comunicació i ha de preparar a con…

Noves figures del pessebre: 1. EL BOTIGUER

El botiguer és un personatge entranyable que encarna tota una tradició cultural ininterrompuda des de l’època gloriosa dels fenicis fins ara i que mereix figurar amb tots els honors en els pessebres de les nostres cases. Sota un rètol de suro empolsimat de neu artificial, la figura del tender fregant-se les mans s’hauria de posar just al costat del naixement. Quin sentit pot tenir  el Nadal sense l’infatigable comerciant que ofereix als pastors la possibilitat de comprar un present que –ben segur– farà feliç al nen Jesuset?Tots sabem que si fos per les fúries satàniques dels descreguts, vençudes en just combat electoral, tot seria obscur i silenciós com l’infern, per tant tot bon pessebrista hauria d’instal·lar també una bona il·luminació que ressegueixi el camí fins a la cova i que il·lumini càlidament la porta de la humil botigueta. També seria recomanable instal·lar uns altaveus alimentats contínuament amb cançons de Nadal nostrades, que infonguin al pessebre el to adequat, l’ambie…

L’epitafi del temps

Diuen que el temps és allò que passa quan no passa res, però la vida passa i el temps ens encalça. Passem els dies i els anys esperant tot i res, però, a vegades passa que la suma de tots els dies ens aporta la saviesa per continuar esperant, un any més, que els instants de felicitat superin amb escreix els altres moments en què el temps passa i no passa i res. El temps  gira constantment al voltant d’aquesta paradoxa.El temps és la suma del passat, del present i del futur, són les fulles de l’arbre, les que cauen i les que ja reposen damunt la molsa untada de gebre. El temps dura indefinidament i alimenta, amb un tic-tac primordial, els elements mecànics que fan girar la gran esfera de l’univers. El temps és ànima i memòria, és una veritat canviant, però probablement és l’única veritat en la qual podrem creure sempre.Quan el temps passa i no passa res, diem que és un temps perdut i quan  ens encalça en estat pur, el passat i el present es confonen en el gust d’una magdalena. És el te…

Felicitat d’entretemps

Si la pluja no ho espatlla, aquests dies d'entretemps sempre són una delícia. El cel dibuixa tons d'aquarel·la damunt els arbres que es desfan entre ocres i grocs. El sol llisca al voltant de les pedres com un gat mandrós que es refrega contra les cames del seu amo i la remor de la gent que feineja sona lluny, molt lluny, perquè els darrers dies de novembre i els primers de desembre estan fets per a ser gaudits sense recança.Les jornades són curtes, però els anhels són llargs. Els llums de Nadal comencen a il·luminar els carrers i també els somriures dels botiguers, que esperen amb fruïció l'hora en què la gent comenci fer la llista de totes les coses inútils que comprarà per festes. Els aparadors desborden de colors, el mercat s'omple d'olors i els altaveus repeteixen incansablement aquelles melodies que dringuen en el nostre subconscient amb la força del bronze i que ens impel·leixen cap un estat de felicitat forçada.Ser feliç, etimològicament parlant, vol dir te…

SANT JULIÀ DEL LLOR I BONMATÍ

Lògicament hauria de ser al revés: Bonmatí i Sant Julià del Llor, perquè és a Bonmatí on hi ha el nucli principal del poble: l’ajuntament, la parròquia, les indústries i tots els serveis.Sant Julià són només quatre cases sota un turó on s’hi dreça una ermita i un cementiri, coronats per una gran antena que sembla com una mena de megàlit metàl·lic alçat per l’home modern en honor i glòria de la tècnica.Al voltant del turó de Sant Julià s’hi desplega un paisatge de boscos i de cingleres, i de valls traçades i esquinçades per la civilització. La gamma de verds sembla infinita i els blaus es dissolen en la llunyania contra un cel insubornable. El Ter, acompanyat per llargues fileres de pollancres esgrogueïts, brilla sota el sol tardoral i uns núvols arrodonits acaben de donar forma al paisatge. Al fons una pinzellada de muntanyetes emblanquinades és el toc personal que l’artista virtuós sempre sap donar a la seva obra.Sant Julià del Llor i Bonmatí és un municipi jove, segregat amb dolor l…