Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2011

Quadern d’estiu (Les tempestes)

Les tempestes es congrien entre els penyals de les muntanyes més altes, s’inflen com globus immensos, però discretament, sobre els barrets dels excursionistes que contemplen el paisatge i les daines que salten de roca en roca. Els núvols rebenten a migdia o just després de dinar, damunt dels pobles de muntanya. De vegades, però, s’ajuntem amb fronts tempestuosos vinguts de lluny i sumen les forces per arribar fins a la línia de costa, amarant de tardor els para-sols d’estiu.Les tempestes cauen sobre les cases i els camps, les gotes regalimen entre les fulles del blat de moro i es condensen en bases de color cafè amb llet al mig dels camins. Els rius i les rieres s’omplen de sobte i els cotxes s’aturen en el moment menys oportú. A les ciutats els portals serveixen de sopluig i, els més afortunats, s’ho miren des de la finestra. Els paraigües sembla que sorgeixin del no res i sempre hi ha alguna senyora que es cobreix la permanent amb una bossa de plàstic.Durant aquests curts, però inte…

Quadern d’estiu (Les colònies)

Quan arriba el solstici, després de Sant Joan; quan ja ja has paït les coques i els braços han començat a agafar aquell color torrat que s’acaba sobtadament allà on comença la samarreta; quan els columnistes dels diaris ja no saben què escriure perquè fins i tot les notícies se’n van de vacances; quan els préssecs han començat a madurar i les xíndries ja prenen forma en els horts de la plana; aleshores arriba l’hora d’enviar els nens a les colònies d’estiu.El primer any, la separació sempre és dolorosa; les mares ploren i els pares adopten una actitud d’emoció continguda. El nen se’ls mira amb ulls de gat abandonat i els monitors han de separar-los com poden. “Nen, porta’t bé”, “No perdis res”, “Vigila, no facis bestieses”... són les frases més utilitzades, que els pares van repetint com una salmòdia fins a perdre definitivament la criatura de vista.Els anys següents l’emoció es relaxa i finalment els pares es limiten a deixar-lo en la casa de colònies gairebé sense parar el cotxe. De…

Quadern d’estiu (No fer res)

No fer res en el fons també cansa, és una feina feixuga que no tothom és capaç de suportar. Paradoxalment el silenci i la quietud no són activitats aptes pels soferts urbanites, acostumats al brogit i al moviment constants. Per arribar a estar en sintonia amb un mateix, cal saber-se escoltar i palpar-se les emocions en un estat natural, aïllat de pertorbacions estranyes. En el fons aquesta és la filosofia de les vacances, però molt pocs són capaços de portar-la a terme.El no fer res és el súmmum del pensament natural de l’home i, si hi sumem el tenir-ho tot pagat, també del pensament català. S’ha de tenir molta capacitat de concentració per passar-se tota una tarda estirat en una gandula –fabulós artefacte que amb el nom ja paga–, escoltant de lluny el rebombori somort dels nens jugant al pati, el dringar suau dels plats a la cuina que algú neteja i el remoreig de la tele amig volum.Només els grans esperits poden quedar-se estirats durant hores a la platja amb una gran novel·la històr…

Quadern d’estiu (Els esportistes)

Un esportista no és una persona qualsevol, és algú que s’ha superat a si mateix, que ha corregut més enllà d’on pot arribar l’alè dels altres mortals. Són gent que dediquen tota la seva vida a l’esport i que somien amb els llorers de la glòria i amb l’or de les medalles olímpiques. Se’ls reconeix de lluny perquè els segueix una aureola de vitalitat i d’admiració, els esportistes són l’encarnació, en carn humana, dels déus de l’Olimp.Els esportistes d’estiu no són exactament això, són només semidéus, déus a mitja jornada. Només busquen la glòria efímera d’una tarda a la piscina o el llautó d’un trofeu de festa major. Dediquen a l’esport les hores que els altres passen prenent el sol o bevent cerveses al xiringuito de la platja. Només llevar-se del llit, quan les gallines del poble encara dormen, ja pugen a la bicicleta o es posen a fer fúting. Dediquen moltes hores intentant adaptar el seu cos a les fundes de neopré dels submarinistes o a comprendre el sentit filosòfic dels nusos de ma…

Quadern d’estiu (Els viatges)

Últimament el tren era cosa de pobres, de gent sense recursos, en canvi, ara els pobres viatgen en Ryanair. El tren, en recorreguts de mitja distància europea, ofereix una comoditat que els ortopèdics seients dels avions i les sales d’espera dels aeroports els hi neguen. Josep Pla deia que el viatge comença a Elna, o sigui en la primera estació de França després de la frontera i Salvador Dalí sempre va assegurar que el centre del món era ni més ni menys que en la estació de Perpinyà.Però encara ara hi ha molta gent que s’entesta en voler agafar un avió. Sembla mentida, però segurament tenen les seves raons. Sempre hi ha algú que decideix viatjar a destins rars, d’aquells on abans t’has de vacunar preventivament de malalties infeccioses que de petit només havies sentit parlar en les pel·lícules d’aventures. Són aquella mena de gent que es passen tot l’any amb els braços recolzats en un despatx de funcionari i que necessiten emocions fortes per poder-les anar explicant durant les llargu…

Quadern d’estiu (Les festes majors)

Quan arriben les primeres calorades de l’estiu, en els pobles comencen a bullir aires de festa major. L’ajuntament instal·la fràgils banderetes de colors que duren penjades el que permeten els agents atmosfèrics i els nanos del poble que, d’ofici, despengen tot allò que penja. El dia del sant patró, des de la balconada de la Casa de la Vila, es llegeix el pregó i s’inicia la festa, que és més lluïda sempre en funció del pressupost municipal.Totes les senyores encarreguen hora a la perruqueria el dia abans, per poder lluir pentinat a l’hora del ball, o a la missa, i a les cases encara hi ha gent que prepara guisats i platillos per celebrar la festa. Als pobles més grans hi arriben tota mena d’atraccions itinerants i s’aprofita la diada per jugar un partit de futbol contra un equip de gran rivalitat que, per un dia, segur que es deixa guanyar.Durant la festa, per molt que diguin que s’esllangueixin les tradicions, sempre es troba un moment per ballar sardanes entre els plàtans del passe…

Quadern d'estiu (Els turistes)

Són gent rara, venen de fora i parlen un llenguatge incomprensible. Els agrada el sol, l’alcohol i els tòpics. S’alimenten d’arrossos que semblen pizzes i de pizzes que semblen estovalles de paper. Compren postals com si no sabessin que ja fa temps algú va inventar el correu electrònic i es passegen pels carrers amb un plànol mal plegat a les mans, mirant constantment els rètols amb cara d’haver-se perdut.Es fotografien en els indrets més impensats, fent posats ridículs, com si pretenguessin aguantar l’Arc de Triomf amb l’esquena, punxar-se amb els campanars de la Sagrada Família o ballar amb una estàtua de la plaça de Catalunya. Sembla que combinin els colors dels seus vestits de manera totalment aleatòria i porten barrets que en el seu país només els posarien a l’ase més ase.Viuen en hotels barats, on el maitre cobra menys que el pobre del seu poble, o en càmpings que semblen un campament de desplaçats en una guerra fratricida. N’hi ha que es porten la casa a sobre i dormen a les àr…

Recordatori: Miquel Pairolí

“La lectura és una de les formes de la felicitat. Un bon llibre es gaudeix al moment de llegir-lo i crea en la memòria un clos particular i càlid al qual, passat el temps, sempre s’hi pot tornar.”Exploracions, notes i converses de literatura (Curbet Edicions 2006)

Miquel Pairolí (1955-2011)


Quadern d’estiu (El riu)

Els estius a la vora del riu semblen haver passat a la història. Els rius ja no són el que eren, baixen bruts i assedegats, els pobles els han donat l’esquena amb tot el que això comporta. Només uns quants aventurers, amants dels esports de risc, encara gosen baixar amb piragües i caiacs pels cursos fluvials d’alta muntanya, però per a la resta, els rius del nostre país són només una ornamentació necessària del paisatge que no cal mirar amb molt de detall.Ja només són cosa del record aquells estius a la fresca d’una gorga, pescant truites amb una canya i esperant veure com creixia l’herba als prats assolellats i sota els boscos de ribera. Al nostre país, un riu ja no és un atractiu turístic de primera magnitud i en molts casos ja ni s’ensenya en els prospectes turístics, sinó que obertament s’amaga, no fos cas que algun turista despistat s’hi acostés i acabés denunciant al consell comarcal de torn per algun inconvenient de les seves aigües.Però a més, i això és el pitjor de tot, és qu…

Cita de fantasmes

“Un fantasma és algú que s’ha esfumat per mort, per absència o per falta de costum.” (James Joyce)

Quadern d’estiu (La muntanya)

Anar de vacances a muntanya és com enfilar cap al passat. En algun indret dels nostres gens hi ha un bufarut que ens recorda, més enllà de les pinzellades civilitzadores, el nostre origen en la seguretat de les coves i en els prats on pasturava el menú del dia en forma de mamut o de cérvol. La muntanya és un indret sagrat on encara hi ressonen els càntics llegendaris i les històries dels nostres rebesavis.A muntanya no s’hi va a buscar sol i xivarri, els turistes que prefereixen anar terra endins són gent calmada i amb fills en edat d’anar en bicicleta. Els agrada la vida natural, menjar amanides amb verdura de marge i aquella pluja que cada tarda obliga a anar de passeig amb un paraigües a la mà i un jersei penjat de l’esquena. Les vacances a muntanya són un estil de vida alternatiu.Els pobles rurals, com el seu qualificatiu indica, són rústecs i la gent que hi viu, en principi, també. Es miren amb un deix d’indiferència als forasters, igual que les vaques, i continuen fent la seva v…

Cita planiana

«Passem per la vida sense saber qui som –i deu ser per això que hi ha tantes sorpreses.» Josep Pla (La vida amarga)