Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2011

Quadern d’estiu (La tornada)

Tot s’acaba, som éssers temporals i el temps és la mida de totes les coses. Els calendaris ens apressen, assedegats de sang i de glòria. Cau la fulla del darrer dia d’agost i tothom torna a encarar la vista cap al futur, un indret imprecís, situat més enllà del vidre de la finestra, que no té forma, ni cara, però que està disposat a engolir-nos d’una sola mossegada. S’acaben les vacances, fins i tot pels que no treballen. Arriba l’hora de mirar-nos al mirall amb ulls crítics i de provar-nos la roba d’entretemps. Ens posem aquella camisa que no portem per primavera perquè no ens escalfa prou i que pel setembre ens escalfa massa. Guixem amb gargots abstractes l’agenda que descansava tranquil·lament en un calaix i ens adonem que els deures superen amb escreix la columna de l’haver. Comencen a entrar cartes a la bústia que el carter guardava a la seva bossa i ens adonem que el banc encara no s’ha oblidat de nosaltres. Aviat els nens tornaran a l’escola. És temps d’acaparar llibres escolars …

Quadern d’estiu (La migdiada)

La migdiada és com una mena d’obligació estival, no es poden entendre les tardes d’estiu sense la perceptiva becaina, mentre el sol intenta foradar les persianes de l’habitació amb els raigs furibunds de la canícula. Durant les hores de més forta insolació cal reduir l’esforç corporal al mínim, sobretot després d’un àpat lleugeret, amb peix fregit, amanides, carns a la brasa, meló amb pernil, fruites i gelats, tot regat –evidentment– amb un vinet fresc i licors amb glaçons. Els nostres pares i avis dormien acomboiats pel tentineig dels plats a la cuina i per la cridòria llunyana de les criatures al pati. Ara les coses han canviat, les dones s’han emancipat i els plats es deixen a l’aigüera –ja els rentarem més tard–. Els nens estan en una espècie de silenci concentrat, amb els seus auriculars i els comandaments dels videojocs, que no deixen ni per vacances, no fos cas que perdessin el costum. Després de la migdiada el món es veu d’una manera radicalment diferent. Durant aquells moments …

Quadern d’estiu (La cançó)

Els records dels estius de la meva infantesa van acompanyats inevitablement per unes tonades que sonaven impunement en les ràdios de l’època. Un rayo de solVacaciones de veranoCanta y sé feliz... han quedat gravats en el meu inconscient a sang i foc, i ara, quan encara per error les escolto, m’evoquen aquella ja distant època de les nostres vides en què jugàvem a la platja untats amb Nivea, mentre els avis parlaven de les seves coses enfundats en una samarreta imperi. Probablement l’estiu més terrible fou aquell en què Manolo Escobar ens va castigar contínuament amb el Y viva España! Els turistes alemanys, ebris de cervesa i de futbol la cantaven a totes hores i el transistor de la meva àvia trontollava com un animal poruc cada vegada que sonava. Aquelles cançons de l’estiu eren la constatació sonora del poder absolut, i gairebé etern, del règim franquista. Ara les coses han canviat. Aquella Ràdio Nacional ja no campa impunement entre la xafogor dels nostres dies i el PP encara no h…

Quadern d’estiu (La nit)

Durant l’estiu la pesada llosa de la calor es liqua en una espècie de grum espès que s’enganxa a la pell i als llençols. Els somnis més bojos de la gent es passegen desesperadament d’un costat a l’altre sense poder sortir, sense destí ni esperança. Les estrelles semblen flotar en un cel asfaltat i el soroll salvatge dels televisors s’escapa per les finestres esbatanades d’unes cases que anhelen una mica de frescor. Pels que volen dormir la nit es fa llarga, tot se’ls gira en contra. Al nostre país l’estiu no és, malgrat les vacances, una estació apta pel descans. Però en el fons no és un problema únicament de climatologia, és una qüestió de convivència i d’educació. No hem estat educats per poder suportar aquestes pressions ambientals. La canícula ens pressiona i fa esclatar tota mena de passions. L’estiu és l’estació de les passions i la nit és el seu escenari predilecte. Hi ha gent que només se sap divertir durant les hores en què la lluna regna sobre el seu cap, entenent per diversió…

Festa Major de Gràcia

Photo © Quim Curbet 2011 Festa Major de Gràcia

Quadern d’estiu (La calor)

La calor és una constant dels mesos d’estiu vinculada estretament amb el primer principi de la termodinàmica, principi segons el qual en un sistema la variació de la propietat termodinàmica extensiva –anomenada energia interna– és igual a la calor absorbida més el treball extern efectuat sobre el sistema. O sigui, el sol surt aviat, salta com una bola de pingball incandescent sobre el cel del migdia i irradia durant tota la jornada una calor insuportable que fa suar fins i tot les pedres. L’estiu, per definició, és calor i escalfor. L’aire de la ciutat a mitja tarda esdevé com una mena de gelatina que cal anar tallant amb un ganivet afilat per tal de poder avançar pel carrer. Hi ha gent que aprofita l’estiu per a quedar-se refugiats en el seu lloc de treball aprofitant els aires condicionats de les empreses, i d’altres que es passegen amunt i avall incansablement pels passadissos dels productes refrigerats del supermercat de la cantonada. Però no només el sol produeix escalfor, totes le…

Damià Escuder i Lladó in memoriam

Photo © Quim Curbet 1976

Concentració de Joves papistes a Girona

Leica M9 / Summicron 50 mm - Photo © Quim Curbet

Quadern d’estiu (La ciutat)

Durant el mes d’agost les ciutats del nostre país prenen el mateix aspecte que aquells pobles de les pel·lícules de l’oest. És un panorama desolat, el sol rebrega l’asfalt, les diligències passen de llarg, el xerif dorm a l’ombra d’un bar, el barber esmola inútilment les seves eines i l’amo del diari local intenta omplir com pot l’única fulla de la seva publicació amb notícies que de tant en tant encara ragen del telègraf. Al llarg d’aquestes setmanes d’agost, la ciutat no és ni de lluny com la coneixem la resta de l’any. Aquells amics i coneguts que saludem habitualment han desaparegut totalment del mapa, la botiga del barri ha penjat un rètol de «Tancat per vacances» i ens quedem palplantats amb cara de babaus durant llargues estones contemplant el telèfon, que sembla haver emmudit per sempre. Malgrat tot aquesta situació també ofereix contrapartides: per fi pots aparcar el cotxe en el teu carrer, pots passejar per les voreres sense haver de fer gimcana i els carrers no s’omplen de ma…

Here comes the sun

Photo © Quim Curbet 2011 Primera platja d'Empúries (Catalonia)

Capvespre

Girona (Catalonia), sunshine. Leica M9 / summicron 50mm Photo © Quim Curbet

Quadern d’estiu (Els rodríguez)

Cada època crea els seus mites i omple amb fantasies els buits que la consciència és incapaç de farcir amb una realitat que, tocada de prop, ens sembla massa banal i avorrida com per ser glosada en els cantars de gesta. Els escriptors sempre han distorsionat una mica els fets reals per poder fer digeribles unes històries que, si fossin totalment ajustades a la realitat, serien completament increïbles. Els rodríguez són un d’aquests mites sorgits en la voràgine dels anys seixanta. Aleshores –mira quina cosa!– els homes no en feien prou amb un sou per tirar endavant i havien de procurar-se allò que se’n deia un «sobresueldo», o sigui una altra feina que arrodonís el sou per poder anar pagant les lletres del siscents, de la nevera i del pis. Les senyores es quedaven a casa fent, tal com constava en el carnet d’identitat, «sus labores». Quan arribava el temps de les vacances, la senyora agafava les criatures i anava a la platja, en un apartamentet que el senyor pagava amb algun dels sobreso…
Girona (Catalonia), Devesa Garden. Leica M9 / summicron 50mm Photo © Quim Curbet

Quadern d’estiu (El restaurant)

L’estiu és la temporada de la mandra, tot allò que fem de natural durant l’any, quan arriba el temps de les vacances se’ns fa feixuc, ni que només sigui per greuge comparatiu. L’escombra sembla que pesi més, els plats queden apilonats sense rentar –ja ho farem després–, engegar la rentadora sembla una tasca de titans i, fins i tot, aguantar el diari sembla una aventura sobrenatural. Potser serà per aquesta raó que els diaris són més prims durant l’estiu? Per tant, a l’hora de dinar, qui més qui menys, un dia o l’altre, se’n va de restaurant. Tampoc és cosa de deixar-hi un dineral, una cosa senzilleta, una fonda de poble... d’aquelles que la resta de l’any no hi aniries ni a vomitar. Però per vacances tot s’hi val i si és barat, millor que millor. Una amanideta amb moltes olives, ou dur i tomates de l’hort, res, una cosa lleugera i després carn a la graella, un gelat i cafè amb gel. Ep! I macarrons pels nens! Tot servit en una taula de plàstic de color llampant, sobrevolada constantment …

La columna

S'admeten opinions sobre aquesta columna (que no és una columna d'opinió).

Quadern d’estiu (El càmping)

Un càmping és com un microcosmos, un sistema ecològic aïllat, una república independent amb les seves lleis, les seves costums i la seva història. Sota les lones de les tendes, o els sostres de les rulots, l’aire es condensa i es liqua, i el temps corre a una velocitat diferent. Els dies s’estiren i s’arronsen a voluntat, perquè passar les vacances en un càmping vol dir viure d’una manera diferent. Els campistes són una raça específica d’estiuejants perquè viuen en comunitat. Renten els plats uns al costat dels altres, es dutxen i es renten tots en el mateix indret i, a l’hora de dinar, les olors del menjar es barregen en un únic núvol que conté tota la saviesa gastronòmica de l’univers conegut. Probablement la vida en un càmping és el que més s’acosta a una utopia socialista, on tothom viu en harmonia i, pràcticament, en igualtat de condicions. Evidentment, com en totes les utopies, el càmping no és una societat perfecta. Hi ha les enveges i els rancors, diferències entre veïns, disput…