Ves al contingut principal

Oh setembre!

 Setembre és el mes que inicia la davallada inexorable dels dies cap a la foscor, però també és el moment de donar corda als rellotges. En el cor de les magranes comença a néixer una esperança rubiginosa i els ocells sense pàtria giren la mirada cap al sud. Els camins es posen a rodar inesperadament sota els nostres peus i els carrers de les ciutats ens acullen de nou amb una estranya sol·licitud. Com sempre el món continua girant, però setembre espera que nosaltres empenyem amb força.
De cop i volta alcem la vista i en l’horitzó de les nostres vides apareix la paraula “futur” dibuixada sobre els núvols i entre les fulles dels arbres que comencen a voleiar sense destí conegut. El futur, que durant l’estiu va passejar-se de puntetes sobre les roques com una sargantana cuallarga, ara es desperta esperitat i comença a retorçar impunement els fils del nostre destí. Els diaris es carreguen de tinta per poder omplir novament les seves pàgines amb les notícies que fabrica el món.
Setembre ens espera amb els braços oberts, amb banderes al vent, amb records de derrotes i un deix ranci de marededéus trobades; s’inicia sota el signe de la verge i acaba amb el de les balances i, curiosament, el primer dia del mes sempre coincideix amb el mateix dia de la setmana que el mes de desembre. Sobre els camps de la verema el vent escampa una llum daurada que sembla sorgir del ventre de la terra i les figueres vinclen les branques oferint els seus fruits carnosos.
Setembre de llums i ombres, de càntics i de silencis, el mar encara conserva l’escalfor de tots els sols de l’estiu, la terra està parint les seves criatures més audaces i el cel es prepara per acollir les primeres frescors de la tardor. Vindran temps millors o pitjors però sempre tornarà setembre i ens sentirem feliços de sentir novament, a la punta dels dits, el tacte finíssim dels fils de la vida i sentir també que en el cor encara bategui el mecanisme delicat de l’esperit del temps.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els alcaldes

Aristòtil deia que l’home és un animal polític, però en realitat volia dir “animal social”. El que passa és que Política ve de “polis”, la paraula grega que significa “ciutat”, però que per extensió també s’utilitzava per a denominar tot allò que contenia i que ordenava. Policia també sorgeix d’aquesta mateixa arrel, i acròpoli, cosmopolita, megalòpoli, metròpoli, necròpoli i els noms de moltes ciutats, com per exemple: Nàpols, Constantinoble, Trípoli o Sebastopol. La paraula “política”, posada en el divan etimològic, podria significar alguna cosa com “l’art de governar la ciutat”. Per tant, signar una ordenança municipal és fer política i política de la més bona, perquè és la que sorgeix de baix, de l’arrel, de l’acció pública primigènia. Un alcalde és un polític amb tots els ets i uts, ja sigui d’una gran ciutat com del poble més petit. De tot el que fa l’alcalde se’n deriven conseqüències polítiques i se’n demanen responsabilitats. Ara ho veiem més clarament, quan la gran majoria del…

La pluja que havia de caure

Aquest dimecres a dos quarts de deu del vespre va caure un ruixat sobre Barcelona. Va ser curt però intens i la ciutat va vibrar sota la pluja perquè era un moment llargament esperat. Les gotes, grasses i molsudes, espetegaven contra les fulles adolorides dels plàtans del carrer Aragó, regalimaven pels troncs eixarreïts dels lledoners, torturats per un llarg i poderós estiu. L’aiguada va cobrir amb una pàtina brillant el centre de la plaça de Catalunya i la caòtica rotonda de la plaça d’Espanya. Mentre mirava per la finestra vaig pensar en aquella cançó de Dylan que ressonava en els tocadiscs de la nostra joventut, «Una gran pluja molt aviat caurà». De fet em van venir al cap moltes d’aquelles complantes que es cantaven a la vora de les fogueres dels campaments d’estiu, tonades que ens embolicaven amb un tel de melangia, dolorós i plaent a la vegada, perquè en el fons dels nostres cors s’hi covaven molts somnis. Vaig pensar en tots els que van tenir somnis com els meus, els vius i els m…

Els cicles

Tornar sempre és reconfortant, si no hi ha tornada, no hi ha viatge. Sense l’esperança de tornar no iniciem cap aventura, si pensem que al final de l’escapada hi ha el precipici ens aturem en sec. Vivim imbuïts en el paradigma del cicle, tot al nostre voltant és cíclic, la nostra vida és un cúmul d’etapes, de fases, tot gira sota els nostres peus, però d’una manera calculada i previsible. Quan arriba setembre acaba el cicle estival i en comença un de nou, de tornada a l’escola, a la feina i a les rutines tardorals. El risc del viatge és el precipici i el de la tornada és caure en un bucle infinit de rutines, la nostra vida és una roda, ha de girar per poder avançar. L’altre dia vaig anar a comprar un croissant en una fleca d’aquestes noves, en què tot és molt cosmopolita i modern. Quan la dependenta em va servir la pasta, va dir: “esperi que es posi verd” –referint-se a una màquina en la qual s’han de dipositar els diners per pagar–. Em vaig quedar mirant el que m’havia servit i per u…

Un milió de somriures

És impossible descriure un milió de somriures, i quan dic un milió vull dir més o menys, perquè sempre es fa difícil comptar-los. Això sí, no n’hi ha dos d’iguals, de la mateixa manera que no hi ha dues mirades semblants, ni dues veus similars. Un milió de persones, o tres-centes mil, o un milió i mig, posades una al costat de l’altra, dempeus, saltant, ballant o en cadira de rodes, totes mirant cap a un mateix punt, és una imatge d’una força indescriptible. Darrere de cadascun dels que vam sortir al carrer aquest onze de setembre hi ha una història, un cúmul de fets, de vivències i de records. Darrere de cada crit hi ha molts silencis, darrere de cada gest hi ha una esperança truncada, darrere de cada ombra hi ha una altra ombra que l’encalça. Tots som u i cadascú és un altre, d’això se’n diu una comunitat, una col·lectivitat, una societat, potser fins i tot una nació, un poble, un país. Aquestes cinc darreres diades han aconseguit mobilitzar-nos, ens han ensenyat les cares dels que en…