Ves al contingut principal

Es busquen patriotes

Un país no és un quadre penjat en la paret d’un museu, ni una estàtua sobre un pedestal, ni un llibre en una biblioteca; un país no és una imatge immutable, una instantània fixada sobre sals de plata; un país no és una base estable, ni un puzle on sempre encaixen totes les peces. Perquè un país no és només dels que som i dels que han estat, és també dels que vindran i aquests, per molt que ens hi escarrassem, no seran mai com nosaltres, de la mateixa manera que nosaltres també som diferents dels que ens precediren.
Un país, entès com a nació, és alguna cosa més que un territori delimitat per unes característiques físiques determinades; des d’una perspectiva històrica, un país és l’intent de construcció d’una síntesi. És un indret abstracte de trobada, una manera d’entendre’ns, un lloc comú on intentem sumar idees diverses. Un país és el fruit constant d’aquesta suma, que està sempre en equilibri precari entre les sumes diverses que s’obtenen en els pobles i en les ciutats i la de la humanitat sencera.
Un país produeix molt de tant en tant uns fruits més rars i més preciosos que les tòfones, es tracta dels patriotes. Un patriota és qui sap interpretar que darrere d’aquestes perspectives diverses hi ha un objectiu comú acceptat per la majoria i dediquen la seva vida, amb un esperit tràgic, a defensar aquest cúmul d’idees diverses, encara que no creguin en totes i cadascuna d’elles, perquè saben que només defensant el conjunt podran fer que el país com a tal sobrevisqui.
Els patriotes són éssers tràgics perquè saben que la seva lluita no serà mai recompensada del tot. Saben que per molt de temps que passi, ningú es posarà d’acord per alçar un monument en record seu, perquè precisament aquest és l’esperit del nostre poble, però malgrat tot persisteixen en la lluita. Sense ells no seríem on som i no podríem arribar mai allà on volem arribar. Ara, més que mai, el nostre país necessita patriotes, si us interessa la feina adreceu-vos a la vostra consciència.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els alcaldes

Aristòtil deia que l’home és un animal polític, però en realitat volia dir “animal social”. El que passa és que Política ve de “polis”, la paraula grega que significa “ciutat”, però que per extensió també s’utilitzava per a denominar tot allò que contenia i que ordenava. Policia també sorgeix d’aquesta mateixa arrel, i acròpoli, cosmopolita, megalòpoli, metròpoli, necròpoli i els noms de moltes ciutats, com per exemple: Nàpols, Constantinoble, Trípoli o Sebastopol. La paraula “política”, posada en el divan etimològic, podria significar alguna cosa com “l’art de governar la ciutat”. Per tant, signar una ordenança municipal és fer política i política de la més bona, perquè és la que sorgeix de baix, de l’arrel, de l’acció pública primigènia. Un alcalde és un polític amb tots els ets i uts, ja sigui d’una gran ciutat com del poble més petit. De tot el que fa l’alcalde se’n deriven conseqüències polítiques i se’n demanen responsabilitats. Ara ho veiem més clarament, quan la gran majoria del…

La pluja que havia de caure

Aquest dimecres a dos quarts de deu del vespre va caure un ruixat sobre Barcelona. Va ser curt però intens i la ciutat va vibrar sota la pluja perquè era un moment llargament esperat. Les gotes, grasses i molsudes, espetegaven contra les fulles adolorides dels plàtans del carrer Aragó, regalimaven pels troncs eixarreïts dels lledoners, torturats per un llarg i poderós estiu. L’aiguada va cobrir amb una pàtina brillant el centre de la plaça de Catalunya i la caòtica rotonda de la plaça d’Espanya. Mentre mirava per la finestra vaig pensar en aquella cançó de Dylan que ressonava en els tocadiscs de la nostra joventut, «Una gran pluja molt aviat caurà». De fet em van venir al cap moltes d’aquelles complantes que es cantaven a la vora de les fogueres dels campaments d’estiu, tonades que ens embolicaven amb un tel de melangia, dolorós i plaent a la vegada, perquè en el fons dels nostres cors s’hi covaven molts somnis. Vaig pensar en tots els que van tenir somnis com els meus, els vius i els m…

Els cicles

Tornar sempre és reconfortant, si no hi ha tornada, no hi ha viatge. Sense l’esperança de tornar no iniciem cap aventura, si pensem que al final de l’escapada hi ha el precipici ens aturem en sec. Vivim imbuïts en el paradigma del cicle, tot al nostre voltant és cíclic, la nostra vida és un cúmul d’etapes, de fases, tot gira sota els nostres peus, però d’una manera calculada i previsible. Quan arriba setembre acaba el cicle estival i en comença un de nou, de tornada a l’escola, a la feina i a les rutines tardorals. El risc del viatge és el precipici i el de la tornada és caure en un bucle infinit de rutines, la nostra vida és una roda, ha de girar per poder avançar. L’altre dia vaig anar a comprar un croissant en una fleca d’aquestes noves, en què tot és molt cosmopolita i modern. Quan la dependenta em va servir la pasta, va dir: “esperi que es posi verd” –referint-se a una màquina en la qual s’han de dipositar els diners per pagar–. Em vaig quedar mirant el que m’havia servit i per u…

Tardor

A mesura que passen les setmanes, la línia que separa l’ombra de la llum es va difuminant, es fa menys concreta, menys abastable. Ja comencen a quedar lluny aquells dies en què el sol tallava a ganivet la nostra silueta damunt del paviment i els ocells traçaven línies definides entre el punt A i el punt B. Ara, uns esquitxos ataronjats apareixen en el paisatge, a la vora dels camins i entre el verd, encara, dels arbres, i els ocells ja volen a gran altura cap a un destí llunyà, que no està a l’abast de la nostra geografia quotidiana. El vent, quan bufa, ho fa d’una forma lineal, enllaçant amb una mena de teranyina misteriosa els campanars dels pobles que treuen el nas entre els turons. Les velles cases pairals van reprenent aquells tons i aquelles textures de closca de tortuga vella i els camps s’obren de solc en solc, com una mà que implora. Però la tardor, aquest temps que ara comencem a habitar, i més enllà d’alguna definició concreta, també és un sentiment, un estat d’ànim, una sen…