Ves al contingut principal

Les Variacions Goldberg

Es fa difícil pensar en un món sense música. Els humans des de l’inici dels temps hem estat sensibles a aquestes vibracions melòdiques, primer probablement només per omplir els intersticis de silenci i de soledat, però després també pel simple plaer de fer ballar les nostres neurones amb un moviment coreografiat i planificat. La música és part de la nostra vida, tant si es vol com si no, perquè penetra en nosaltres i no només per les orelles sinó fins i tot per la pell.
Dijous passat, en el marc del Festival de músiques religioses i del món que organitza anualment l’Ajuntament de Girona, se’ns va oferir la possibilitat d’impregnar-nos amb una de les obres cabdals de Johann Sebastian Bach i de la cultura musical europea. Sota la volta de pedra picada de la capella de Sant Nicolau, Diego Ares va interpretar al clavicèmbal les Variacions Goldberg, concebudes l’any 1741 pel cantor de Leipzig, 32 peces magistrals que comencen i acaben amb la mateixa ària.
Diuen que després d’un concert sempre acabes sent millor persona. És una afirmació temerària perquè depèn molt de les circumstàncies, però en casos com aquest es pot dir que és cert. El centenar llarg de persones que ens trobàvem aquell vespre a Sant Nicolau segur que en vam sortir amb aquesta certesa, perquè durant l’hora llarga que va durar la interpretació de la peça tots vam acabar impregnats definitivament amb la música de Bach i això no pot ser dolent de cap de les maneres.
Però, a més, l’avantatge immens que significa escoltar les Variacions Goldberg a Sant Nicolau és que quan en surts, vagis on vagis, et trobes de cara amb el barri vell de Girona, amb els carrers empedrats on encara hi sembla ressonar una música que finalment es confon amb el raucar somort de les granotes del Galligants i del Ter i amb el pas apressat de la gent que, sabedors del seu pòsit acumulat de saviesa, caminen amb un somriure a la boca i una espurna d’esperança als ulls.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Estat de setge

Aquests dies es parla d’estat d’excepció per a definir unes suposades raons d’estat que han portat a fer efectiu un article de la constitució espanyola que el que ve a permetre és, al cap i a la fi, un cop d’estat. Espanya ha intervingut les estructures administratives de la Catalunya autònoma i ha posat fi a 38 anys de subtil interregne entre una estructura política semi federal i una altra semi colonial. En el breu termini de dos mesos, Espanya ha conclòs aquesta fràgil relació i ha aconseguit que milions de catalans abdiquéssim públicament i definitivament de la nostra condició d’espanyols. Espanya ha utilitzat tots els ressorts propis d’un estat policial, governat descaradament per una oligarquia corrupta, manegant al seu antull els mitjans de comunicació i tancant totes les vies de diàleg i de sortida a una situació que fa uns anys a la majoria ens hauria semblat impossible. Però el terme que millor defineix i il·lustra l’estat actual de la qüestió és «Estat de setge». Ens sentim …

Bèlgica

Bèlgica és un petit estat d’Europa que s’estén, com un llençol planxat, entre l’inquietant bosc de les Ardenes i la llenca de sorra que impedeix al mar del Nord penetrar terra endins. El Signal de Botrange és el punt més alt del país, a la província de Lieja, ho és des de l’any 1923 en què els valons van afegir-li un monticle al capdamunt perquè arribés fins als 700 metres d’altitud i es dissipessin d’aquesta manera els dubtes de rivalitat amb un turó semblant de la part germànica. Jacques Brel definia molt bé l’essència del “plat pays” en una famosísima cançó, de fet, Brel encarnava perfectament l’esperit dual d’aquest país, que només es barreja, oficialment, en la seva capital, Brussel·les. Bèlgica és una terra de campanars punxeguts, escampats aleatòriament en el territori com un grapat de xinxetes tombades damunt d’una taula. Entre campanar i campanar hi ha sempre una carretera, un canal o ambdues coses, flanquejats per arbres alts que s’embardissen misteriosament en la boira. La …

Les lleis, els somnis i la veritat

Winston Churchill deia que «els fets valen més que els somnis» i, la veritat és que només existeixen els fets. Però qui podria suportar una vida sense somnis? Per a reglamentar aquests fets i, sobretot, per a posar a rega els somnis, existeixen les lleis, les lleis humanes que s’imposen perquè les imposem. Són regles, obligacions que enunciem de manera imperativa i que delimiten la nostra llibertat natural. Si l’assassinat no fos possible, no hi hauria necessitat de cap llei que el prohibís. Però per moltes lleis que dictem, mai arribarem a reglamentar-ho tot, perquè el lliure albir de les persones és infinit. Moltes vegades les lleis l’únic que fan és anar acotant provisionalment els nostres moviments, com el pastor que, amb l’ajut de gossos i tanques, intenta guiar el ramat cap allà on vol. Tot i així no hem de confondre mai les lleis de la naturalesa i les lleis morals. Les primeres no podem transgredir-les encara que vulguem, les segones existeixen precisament perquè som capaços de…

La roja barretina del valor

Encara tinc ben present la imatge de Verdaguer amb barretina als bitllets de cinc-centes pessetes. Amb aquella quantitat es podien pagar dos menús de tres plats, cafè i copa, i encara en sobrava alguna cosa per l’endemà. La barretina del poeta ens escalfava la butxaca fins que l’havíem de bescanviar per les fastigoses monedes amb la silueta del dictador, que ens recordaven un destí, el nostre, tutelat directament per la gràcia de Déu. Per a la gent de la meva generació i fins i tot la dels nostres pares, la barretina ja era un objecte caduc, que només s’exhibia en actes folklòrics, però fins a principis de segle s’havia portat habitualment, a pagès i a marina. La barretina que Verdaguer reivindicava com a símbol de catalanitat, havia estat també emblema del coratge català. Els voluntaris catalans del general Prim vestien uniforme blau, espardenyes i barretina vermella, i els herois de la guerra napoleònica també la lluïen. La poesia floralesca aprofità el doble sentit visual, per la sem…