Ves al contingut principal

Lectures de l'estiu

Quan arriba l’estiu les ciutats s’omplen de llum, la llum produeix colors, modela els volums i ens il·lumina per igual amb la saviesa còsmica de l’univers. Quan arriba l’estiu els ciutadans mudem de pell, de costums i d’opinió. Contràriament a altres estacions de l’any, durant aquests dies ens plantegem que el futur existeix i que començarà just quan l’estiu acabi d’esgotar la seva data de caducitat, quan les criatures tornin a l’escola i els fascicles tornin als quioscs.
Quan arriba l’estiu deixem de fer unes coses i en fem d’altres, però a vegades sembla com si la realitat és confabulés per a fer-nos trobar precisament allò que buscàvem quan ja havíem deixat de buscar-ho. La realitat sempre és tramposa i ens amaga el bosc de realitats que s’amaga al seu darrere. La realitat massa sovint esdevé un sentiment confortable que fa niu en el nostre cervell i que ens aboca sense remei a una mena de discurs demagògic on ens hi sentim molt còmodes.
Però quan arriba l’estiu la realitat obre totes les seves portes i finestres. Mark Twain deia que la ficció sempre depassa a la realitat perquè aquesta pot contenir versemblança i la realitat no. Escriure en el fons és un acte de rebel·lia contra aquesta realitat omnipresent que ens oprimeix. Les històries que produeixen els escriptors ens porten a una altra realitat des de la qual podem construir un món nou, de fet és l’únic indret des d’on podem projectar eficaçment les nostres il·lusions.
Serà per tot això que quan arriba l’estiu ens agrada més llegir, que, tal com afirmava Maupassant, és travessar la porta de la realitat per introduir-nos en una d’inexplorada, que sembla de somni, i és agafar aquest somni, modelar-lo amb la nostra imaginació i convertir-lo en una realitat nova que quedarà amb nosaltres per sempre més. Quan arriba l’estiu i les vacances, el món deixa de girar sobre el seu eix per començar a voltar a l’entorn d’un eix imaginari que es recolza sobre el llom d’un llibre.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Estat de setge

Aquests dies es parla d’estat d’excepció per a definir unes suposades raons d’estat que han portat a fer efectiu un article de la constitució espanyola que el que ve a permetre és, al cap i a la fi, un cop d’estat. Espanya ha intervingut les estructures administratives de la Catalunya autònoma i ha posat fi a 38 anys de subtil interregne entre una estructura política semi federal i una altra semi colonial. En el breu termini de dos mesos, Espanya ha conclòs aquesta fràgil relació i ha aconseguit que milions de catalans abdiquéssim públicament i definitivament de la nostra condició d’espanyols. Espanya ha utilitzat tots els ressorts propis d’un estat policial, governat descaradament per una oligarquia corrupta, manegant al seu antull els mitjans de comunicació i tancant totes les vies de diàleg i de sortida a una situació que fa uns anys a la majoria ens hauria semblat impossible. Però el terme que millor defineix i il·lustra l’estat actual de la qüestió és «Estat de setge». Ens sentim …

Bèlgica

Bèlgica és un petit estat d’Europa que s’estén, com un llençol planxat, entre l’inquietant bosc de les Ardenes i la llenca de sorra que impedeix al mar del Nord penetrar terra endins. El Signal de Botrange és el punt més alt del país, a la província de Lieja, ho és des de l’any 1923 en què els valons van afegir-li un monticle al capdamunt perquè arribés fins als 700 metres d’altitud i es dissipessin d’aquesta manera els dubtes de rivalitat amb un turó semblant de la part germànica. Jacques Brel definia molt bé l’essència del “plat pays” en una famosísima cançó, de fet, Brel encarnava perfectament l’esperit dual d’aquest país, que només es barreja, oficialment, en la seva capital, Brussel·les. Bèlgica és una terra de campanars punxeguts, escampats aleatòriament en el territori com un grapat de xinxetes tombades damunt d’una taula. Entre campanar i campanar hi ha sempre una carretera, un canal o ambdues coses, flanquejats per arbres alts que s’embardissen misteriosament en la boira. La …

Les lleis, els somnis i la veritat

Winston Churchill deia que «els fets valen més que els somnis» i, la veritat és que només existeixen els fets. Però qui podria suportar una vida sense somnis? Per a reglamentar aquests fets i, sobretot, per a posar a rega els somnis, existeixen les lleis, les lleis humanes que s’imposen perquè les imposem. Són regles, obligacions que enunciem de manera imperativa i que delimiten la nostra llibertat natural. Si l’assassinat no fos possible, no hi hauria necessitat de cap llei que el prohibís. Però per moltes lleis que dictem, mai arribarem a reglamentar-ho tot, perquè el lliure albir de les persones és infinit. Moltes vegades les lleis l’únic que fan és anar acotant provisionalment els nostres moviments, com el pastor que, amb l’ajut de gossos i tanques, intenta guiar el ramat cap allà on vol. Tot i així no hem de confondre mai les lleis de la naturalesa i les lleis morals. Les primeres no podem transgredir-les encara que vulguem, les segones existeixen precisament perquè som capaços de…

La roja barretina del valor

Encara tinc ben present la imatge de Verdaguer amb barretina als bitllets de cinc-centes pessetes. Amb aquella quantitat es podien pagar dos menús de tres plats, cafè i copa, i encara en sobrava alguna cosa per l’endemà. La barretina del poeta ens escalfava la butxaca fins que l’havíem de bescanviar per les fastigoses monedes amb la silueta del dictador, que ens recordaven un destí, el nostre, tutelat directament per la gràcia de Déu. Per a la gent de la meva generació i fins i tot la dels nostres pares, la barretina ja era un objecte caduc, que només s’exhibia en actes folklòrics, però fins a principis de segle s’havia portat habitualment, a pagès i a marina. La barretina que Verdaguer reivindicava com a símbol de catalanitat, havia estat també emblema del coratge català. Els voluntaris catalans del general Prim vestien uniforme blau, espardenyes i barretina vermella, i els herois de la guerra napoleònica també la lluïen. La poesia floralesca aprofità el doble sentit visual, per la sem…