Ves al contingut principal

El Centre

Girona és una ciutat excèntrica, vull dir que el seu punt central no queda definit clarament en l’entrellat estrictament topogràfic del seu nucli urbà. Els gironins, quan volem desplaçar-nos al centre, generalment abans ens acomiadem de la família amb aquella emoció dels llargs viatges d’abans, tot dient “me’n vaig a Girona”, deixant clar que la cosa va per llarg. El viatge al centre pot esdevenir una aventura digna de ser narrada en les pàgines il·lustrades d’una revista de viatges.
A Girona, tal com acabo de dir, “El Centre” no és un concepte geogràfic, ni tan sols és una idea política, però, això sí, és una agrupació d’establiments comercials situats una mica per tot arreu, sobretot en l’àrea més comercial de la ciutat. Botigues de roba, perruqueries, perfumeries, restaurants, llibreries, agències de viatges, rellotgeries, òpitques, sabateries, pizzeries, joieries, papereries, botigues d’animals, hotels, bancs, supermercats, jogueteries, ferreteries, farmàcies i algun dissenyador gràfic.
Una vegada a l’any –i amb aquesta ja en porten 9–, “El Centre” ve publicant un llibret amb textos d’autors diversos i fotografies d’en Pep Iglésias. Enguany els comerciants d’aquesta agrupació han compilat una antologia de fragments de textos literaris i de poemes que glosen l’esperit petri d’aquest pinyol cada vegada més excèntric en què s’ha convertit la Girona de sempre. L’Eva Vàzquez, amb la seva habitual competència, signa un pròleg que justifica i amplia la tria feta.
Sota el títol de Lletres enamorades, es van desgranant paraules i noms, teulats i murs, sensacions i certeses. Girona són aquestes coses i, evidentment, moltes més, però sobretot és també una idea i les idees no moren mai. Girona, gràcies a llibres com aquest, esdevindrà, ara sí, una ciutat immortal. Una immortalitat de paper cuixé –ai las!– però immortalitat enamorada, que, tal com repetia aquell personatge de Toy Story, és tal com dir «Fins a l’infinit i més enllà!».
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Estat de setge

Aquests dies es parla d’estat d’excepció per a definir unes suposades raons d’estat que han portat a fer efectiu un article de la constitució espanyola que el que ve a permetre és, al cap i a la fi, un cop d’estat. Espanya ha intervingut les estructures administratives de la Catalunya autònoma i ha posat fi a 38 anys de subtil interregne entre una estructura política semi federal i una altra semi colonial. En el breu termini de dos mesos, Espanya ha conclòs aquesta fràgil relació i ha aconseguit que milions de catalans abdiquéssim públicament i definitivament de la nostra condició d’espanyols. Espanya ha utilitzat tots els ressorts propis d’un estat policial, governat descaradament per una oligarquia corrupta, manegant al seu antull els mitjans de comunicació i tancant totes les vies de diàleg i de sortida a una situació que fa uns anys a la majoria ens hauria semblat impossible. Però el terme que millor defineix i il·lustra l’estat actual de la qüestió és «Estat de setge». Ens sentim …

Bèlgica

Bèlgica és un petit estat d’Europa que s’estén, com un llençol planxat, entre l’inquietant bosc de les Ardenes i la llenca de sorra que impedeix al mar del Nord penetrar terra endins. El Signal de Botrange és el punt més alt del país, a la província de Lieja, ho és des de l’any 1923 en què els valons van afegir-li un monticle al capdamunt perquè arribés fins als 700 metres d’altitud i es dissipessin d’aquesta manera els dubtes de rivalitat amb un turó semblant de la part germànica. Jacques Brel definia molt bé l’essència del “plat pays” en una famosísima cançó, de fet, Brel encarnava perfectament l’esperit dual d’aquest país, que només es barreja, oficialment, en la seva capital, Brussel·les. Bèlgica és una terra de campanars punxeguts, escampats aleatòriament en el territori com un grapat de xinxetes tombades damunt d’una taula. Entre campanar i campanar hi ha sempre una carretera, un canal o ambdues coses, flanquejats per arbres alts que s’embardissen misteriosament en la boira. La …

Les lleis, els somnis i la veritat

Winston Churchill deia que «els fets valen més que els somnis» i, la veritat és que només existeixen els fets. Però qui podria suportar una vida sense somnis? Per a reglamentar aquests fets i, sobretot, per a posar a rega els somnis, existeixen les lleis, les lleis humanes que s’imposen perquè les imposem. Són regles, obligacions que enunciem de manera imperativa i que delimiten la nostra llibertat natural. Si l’assassinat no fos possible, no hi hauria necessitat de cap llei que el prohibís. Però per moltes lleis que dictem, mai arribarem a reglamentar-ho tot, perquè el lliure albir de les persones és infinit. Moltes vegades les lleis l’únic que fan és anar acotant provisionalment els nostres moviments, com el pastor que, amb l’ajut de gossos i tanques, intenta guiar el ramat cap allà on vol. Tot i així no hem de confondre mai les lleis de la naturalesa i les lleis morals. Les primeres no podem transgredir-les encara que vulguem, les segones existeixen precisament perquè som capaços de…

La roja barretina del valor

Encara tinc ben present la imatge de Verdaguer amb barretina als bitllets de cinc-centes pessetes. Amb aquella quantitat es podien pagar dos menús de tres plats, cafè i copa, i encara en sobrava alguna cosa per l’endemà. La barretina del poeta ens escalfava la butxaca fins que l’havíem de bescanviar per les fastigoses monedes amb la silueta del dictador, que ens recordaven un destí, el nostre, tutelat directament per la gràcia de Déu. Per a la gent de la meva generació i fins i tot la dels nostres pares, la barretina ja era un objecte caduc, que només s’exhibia en actes folklòrics, però fins a principis de segle s’havia portat habitualment, a pagès i a marina. La barretina que Verdaguer reivindicava com a símbol de catalanitat, havia estat també emblema del coratge català. Els voluntaris catalans del general Prim vestien uniforme blau, espardenyes i barretina vermella, i els herois de la guerra napoleònica també la lluïen. La poesia floralesca aprofità el doble sentit visual, per la sem…