Ves al contingut principal

No al pavelló de la Devesa

Tots els que d’alguna manera o l’altra veiem reflectides sovint les nostres opinions en el diari, acabem enterrats en la profunda foscor de les hemeroteques. Igual que de les coves del paleolític, un no en surt fins que somriu amb la gràcia incomparable de les calaveres. El temps s’ho acaba menjant tot, només queda la informació que portes gravada en els ossos i l’ADN dels papers de les hemeroteques, la resta només és pols i fulles dels arbres que cauen per convertir-se en humus.
De tota aquesta batalla entorn de la Devesa de Girona al final no en quedarà res més que fullaraca d’hemeroteca i un monument de formigó a major glòria de l’esport, al bell mig del parc urbà més important d’aquest país. Evidentment serà un monument formós, que respectarà l’entorn i que s’alimentarà d’energies renovables. Proposo que, en honor als que l’han planificat i que el construiran, porti inscrita aquesta frase en el seu frontispici: “Deliberando saepe perit occassio”.
“Deliberant sovint es perd l’ocasió”, això és el que afirmava Publili Siros en una de les seves sentències. Les seves pantomimes, en les quals ell mateix actuava, van tenir un èxit rotund en les ciutats italianes i en els jocs que Juli Cèsar va organitzar l’any 46 A.C. Publili era també un gran improvisador i rebé el premi de Cèsar en una competició en la qual va vèncer a tots els seus rivals, fins i tot al cèlebre Dècim Laberi, aquell que deia allò de “la fortuna no té mesura...”.
Però els gironins precisament si alguna cosa sabem és mesurar la nostra fortuna, que durant molts anys va anar lligada amb l’altura de les aigües al seu pas pels Quatre Cantons. De la mateixa manera que a la granja Mora hi havia unes marques a la paret on hi quedaven senyalades les inundacions successives, el nou pavelló de la Devesa servirà per a mesurar el nivell d’intel·ligència dels gironins d’ara. Mentrestant que aquest article, penjat del seu títol, quedi guardat a les hemeroteques.

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els alcaldes

Aristòtil deia que l’home és un animal polític, però en realitat volia dir “animal social”. El que passa és que Política ve de “polis”, la paraula grega que significa “ciutat”, però que per extensió també s’utilitzava per a denominar tot allò que contenia i que ordenava. Policia també sorgeix d’aquesta mateixa arrel, i acròpoli, cosmopolita, megalòpoli, metròpoli, necròpoli i els noms de moltes ciutats, com per exemple: Nàpols, Constantinoble, Trípoli o Sebastopol. La paraula “política”, posada en el divan etimològic, podria significar alguna cosa com “l’art de governar la ciutat”. Per tant, signar una ordenança municipal és fer política i política de la més bona, perquè és la que sorgeix de baix, de l’arrel, de l’acció pública primigènia. Un alcalde és un polític amb tots els ets i uts, ja sigui d’una gran ciutat com del poble més petit. De tot el que fa l’alcalde se’n deriven conseqüències polítiques i se’n demanen responsabilitats. Ara ho veiem més clarament, quan la gran majoria del…

La pluja que havia de caure

Aquest dimecres a dos quarts de deu del vespre va caure un ruixat sobre Barcelona. Va ser curt però intens i la ciutat va vibrar sota la pluja perquè era un moment llargament esperat. Les gotes, grasses i molsudes, espetegaven contra les fulles adolorides dels plàtans del carrer Aragó, regalimaven pels troncs eixarreïts dels lledoners, torturats per un llarg i poderós estiu. L’aiguada va cobrir amb una pàtina brillant el centre de la plaça de Catalunya i la caòtica rotonda de la plaça d’Espanya. Mentre mirava per la finestra vaig pensar en aquella cançó de Dylan que ressonava en els tocadiscs de la nostra joventut, «Una gran pluja molt aviat caurà». De fet em van venir al cap moltes d’aquelles complantes que es cantaven a la vora de les fogueres dels campaments d’estiu, tonades que ens embolicaven amb un tel de melangia, dolorós i plaent a la vegada, perquè en el fons dels nostres cors s’hi covaven molts somnis. Vaig pensar en tots els que van tenir somnis com els meus, els vius i els m…

Els cicles

Tornar sempre és reconfortant, si no hi ha tornada, no hi ha viatge. Sense l’esperança de tornar no iniciem cap aventura, si pensem que al final de l’escapada hi ha el precipici ens aturem en sec. Vivim imbuïts en el paradigma del cicle, tot al nostre voltant és cíclic, la nostra vida és un cúmul d’etapes, de fases, tot gira sota els nostres peus, però d’una manera calculada i previsible. Quan arriba setembre acaba el cicle estival i en comença un de nou, de tornada a l’escola, a la feina i a les rutines tardorals. El risc del viatge és el precipici i el de la tornada és caure en un bucle infinit de rutines, la nostra vida és una roda, ha de girar per poder avançar. L’altre dia vaig anar a comprar un croissant en una fleca d’aquestes noves, en què tot és molt cosmopolita i modern. Quan la dependenta em va servir la pasta, va dir: “esperi que es posi verd” –referint-se a una màquina en la qual s’han de dipositar els diners per pagar–. Em vaig quedar mirant el que m’havia servit i per u…

Torna setembre

És una història que arrenca cada mes de juny, quan el sol ho comença a inundar tot d’una llum espessa i excessiva. A les viles els carrers es desertitzen i qualsevol esforç que fem es veu coronat per una taca de suor a la camisa. Es fa feixuc sobreviure i sobretot dormir, perquè les nits s’inunden de sorolls i la calor no minva. L’aire sembla l’aigua bruta d’una bassa, la respiració s’allarga i els pensaments s’escurcen. Quan arriba setembre t’adones que el temps torna a posar-se en moviment, sota les ales dels ocells que ja van desfilant. Les remors del passat i del futur ens aclaparen, els dies s’encongeixen i la foscor va guanyant la partida al sol. De cop i volta, a la botiga de la cantonada hi apareixen fruits més dolços i de tant en tant sorgeix una nuvolada en el cel, que taca d’humitats la vorera. Ens tornem a trobar amics pel carrer i junts cantem la lletania de l’«anar tirant». Però aquest any l’«anar tirant» se’ns fa diferent. Hem sentit el fètid alè del terror que ens encalç…