Ves al contingut principal

La plaça del ruixador

A la riba dreta de l’Onyar, la ciutat vella sembla un embalum immutable. La Girona de pedra picada no admet reformes importants, només algun detall sense importància que, ni el visitant ocasional, ni el veí despistat, poden copsar a primer cop d’ull. Per contra la riba esquerra està en canvi constant, allà on hi havia un edifici ara hi sorgeix una plaça i on ahir els ocells planaven sobre un descampat avui s’hi aixeca una escola. No saps mai què t’hi trobaràs.
És una part de la ciutat que no ofereix inspiració a la lírica. Pocs poetes locals han dedicat mai un sonet al carrer d’Emili Grahit o una oda a l’avinguda Lluís Pericot i encara menys a la plaça circular que dibuixa la intersecció entre els dos. Aquesta plaça en forma de rotonda que porta per nom “dels Països Catalans”, però que la meva incapacitat per situar les dièresis –geogràficament parlant–, m’obliga a anomenar-la “plaça del ruixador”.
L’església de sant Josep domina una part important del seu perímetre i també la silueta rabassuda del que abans era l’escola Normal i que ara només és un gran barracó provisional, perquè els futurs mestres es vagin fent a la idea del que els espera en el seu futur professional. El riu queda amagat sota el pont de la font del Rei, més que un riu sembla un fil d’aigua. Un grafit en el mur posterior de la gasolinera ho deixa clar: «Esto no es un rio ni es ná».
De l’esquena de la plaça en sorgeix la llengua bífida que formen, en el seu inici, l’avinguda Lluís Pericot i la de Montilivi, i, ja encarats cap a Sant Feliu de Guíxols, només embrut el paisatge l’ombra inquietant de la caserna de la Guardia Civil. La plaça del ruixador marca l’inici de la ciutat, el brollador d’aigua neteja i purifica. No és el producte de cap discurs estètic, ni simbolitza cap avantguarda artística, és simplement un doll d’aigua que ens ruixa, els dies de ventada, per recordar-nos que el món gira eternament al voltant d’una idea que brolla.

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Estat de setge

Aquests dies es parla d’estat d’excepció per a definir unes suposades raons d’estat que han portat a fer efectiu un article de la constitució espanyola que el que ve a permetre és, al cap i a la fi, un cop d’estat. Espanya ha intervingut les estructures administratives de la Catalunya autònoma i ha posat fi a 38 anys de subtil interregne entre una estructura política semi federal i una altra semi colonial. En el breu termini de dos mesos, Espanya ha conclòs aquesta fràgil relació i ha aconseguit que milions de catalans abdiquéssim públicament i definitivament de la nostra condició d’espanyols. Espanya ha utilitzat tots els ressorts propis d’un estat policial, governat descaradament per una oligarquia corrupta, manegant al seu antull els mitjans de comunicació i tancant totes les vies de diàleg i de sortida a una situació que fa uns anys a la majoria ens hauria semblat impossible. Però el terme que millor defineix i il·lustra l’estat actual de la qüestió és «Estat de setge». Ens sentim …

Bèlgica

Bèlgica és un petit estat d’Europa que s’estén, com un llençol planxat, entre l’inquietant bosc de les Ardenes i la llenca de sorra que impedeix al mar del Nord penetrar terra endins. El Signal de Botrange és el punt més alt del país, a la província de Lieja, ho és des de l’any 1923 en què els valons van afegir-li un monticle al capdamunt perquè arribés fins als 700 metres d’altitud i es dissipessin d’aquesta manera els dubtes de rivalitat amb un turó semblant de la part germànica. Jacques Brel definia molt bé l’essència del “plat pays” en una famosísima cançó, de fet, Brel encarnava perfectament l’esperit dual d’aquest país, que només es barreja, oficialment, en la seva capital, Brussel·les. Bèlgica és una terra de campanars punxeguts, escampats aleatòriament en el territori com un grapat de xinxetes tombades damunt d’una taula. Entre campanar i campanar hi ha sempre una carretera, un canal o ambdues coses, flanquejats per arbres alts que s’embardissen misteriosament en la boira. La …

La roja barretina del valor

Encara tinc ben present la imatge de Verdaguer amb barretina als bitllets de cinc-centes pessetes. Amb aquella quantitat es podien pagar dos menús de tres plats, cafè i copa, i encara en sobrava alguna cosa per l’endemà. La barretina del poeta ens escalfava la butxaca fins que l’havíem de bescanviar per les fastigoses monedes amb la silueta del dictador, que ens recordaven un destí, el nostre, tutelat directament per la gràcia de Déu. Per a la gent de la meva generació i fins i tot la dels nostres pares, la barretina ja era un objecte caduc, que només s’exhibia en actes folklòrics, però fins a principis de segle s’havia portat habitualment, a pagès i a marina. La barretina que Verdaguer reivindicava com a símbol de catalanitat, havia estat també emblema del coratge català. Els voluntaris catalans del general Prim vestien uniforme blau, espardenyes i barretina vermella, i els herois de la guerra napoleònica també la lluïen. La poesia floralesca aprofità el doble sentit visual, per la sem…

Oratori dels absents

«Totes les misèries dels homes provenen de l’esperança.» Albert Camus
La condició humana és una remor constant de peus que trepitgen damunt les voreres, és un feix de veus que s’alcen com si fossin espirals d’aire calent. La condició humana són mirades i sospirs, anhels i retrets, mans que s’obren i que cerquen el contacte amb altres mans. La condició humana arrela en somnis de migdies ardents i de nits solcades per grans llunes blanques. La condició humana és el resultat de sumar records i esperances, recances i certeses, mitges veritats i mentides a mitges. Diuen que només has de creure en tu mateix, que tot és una conxorxa per revocar el teu reialme, i que el món, més enllà de l’horitzó, vessa les seves aigües oceàniques en el no-res. Ens ensopim en llargues i tedioses tardes, escoltant les històries d’uns i dels altres, mentre el planeta segueix girant misteriosament al voltant d’un astre llunyà que tenyeix de capvespres el cel de les nostres vides.  Som tot això, vivim vides menudes …