Ves al contingut principal

Nummulits


El nummulit és un animal típicament gironí de l’ordre dels foraminífers, que hiverna durant uns quants mil·lions d’anys per despertar-se a l’inici de la primavera, amb la humitat de la pluja que esponja la terra. Els nummulits sorgeixen a milers a la vora dels camins, entre les bardisses, i es camuflen hàbilment enmig de la grava. Encara que no tinguin predadors coneguts, els nummulits intenten passar desapercebuts adoptant a vegades la forma d’una roca o la d’un carreu catedralici.
L’hàbitat natural del nummulit va de les Pedreres a Montjuïc. Malgrat ser un animal fàcil de capturar i d’estudiar, els científics gironins encara no han descobert com s’alimenta ni com es desplaça. Si us passegeu de bon matí per la vall de Sant Daniel, quan el sol encara no ha arribat a saltar sobre la silueta de la ciutat antiga, segur que podreu sentir el cant del nummulit mascle en zel. És un so característic que els gironins coneixen bé, però que alguns forans poden arribar a confondre amb el so de bronze de les campanes dels convents o de les esglésies. El nummulit gironí ha après a compassar el seu cant amb l’horari de les misses i amb les efemèrides més importants del calendari catòlic.
En canvi la resposta de la nummulita s’assembla més al cruixit de la sorra sota els peus o al clapoteig de la pluja sobre les voreres. Les nummulites només necessiten el mascle per a reproduir-se una vegada entre glaciació i glaciació. Potser ara, amb això del canvi climàtic, veurem com les nummulites s’obren de cames. Serà un espectacle digne d’un documental del National Geographic. Pel que m’han dit l’Ajuntament ja prepara un logotip commemoratiu.
El nummulit és un animal curiós que figura des de sempre en l’imaginari de la ciutat. No hi ha cap escut ni cap escultura feta amb pedra de Girona on el nummulit no hi apareixi d’una manera o altra i, malgrat tot, no ha protagonitzat encara cap de les llegendes que els gironins s’inventen de tant en tant.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els alcaldes

Aristòtil deia que l’home és un animal polític, però en realitat volia dir “animal social”. El que passa és que Política ve de “polis”, la paraula grega que significa “ciutat”, però que per extensió també s’utilitzava per a denominar tot allò que contenia i que ordenava. Policia també sorgeix d’aquesta mateixa arrel, i acròpoli, cosmopolita, megalòpoli, metròpoli, necròpoli i els noms de moltes ciutats, com per exemple: Nàpols, Constantinoble, Trípoli o Sebastopol. La paraula “política”, posada en el divan etimològic, podria significar alguna cosa com “l’art de governar la ciutat”. Per tant, signar una ordenança municipal és fer política i política de la més bona, perquè és la que sorgeix de baix, de l’arrel, de l’acció pública primigènia. Un alcalde és un polític amb tots els ets i uts, ja sigui d’una gran ciutat com del poble més petit. De tot el que fa l’alcalde se’n deriven conseqüències polítiques i se’n demanen responsabilitats. Ara ho veiem més clarament, quan la gran majoria del…

La pluja que havia de caure

Aquest dimecres a dos quarts de deu del vespre va caure un ruixat sobre Barcelona. Va ser curt però intens i la ciutat va vibrar sota la pluja perquè era un moment llargament esperat. Les gotes, grasses i molsudes, espetegaven contra les fulles adolorides dels plàtans del carrer Aragó, regalimaven pels troncs eixarreïts dels lledoners, torturats per un llarg i poderós estiu. L’aiguada va cobrir amb una pàtina brillant el centre de la plaça de Catalunya i la caòtica rotonda de la plaça d’Espanya. Mentre mirava per la finestra vaig pensar en aquella cançó de Dylan que ressonava en els tocadiscs de la nostra joventut, «Una gran pluja molt aviat caurà». De fet em van venir al cap moltes d’aquelles complantes que es cantaven a la vora de les fogueres dels campaments d’estiu, tonades que ens embolicaven amb un tel de melangia, dolorós i plaent a la vegada, perquè en el fons dels nostres cors s’hi covaven molts somnis. Vaig pensar en tots els que van tenir somnis com els meus, els vius i els m…

Els cicles

Tornar sempre és reconfortant, si no hi ha tornada, no hi ha viatge. Sense l’esperança de tornar no iniciem cap aventura, si pensem que al final de l’escapada hi ha el precipici ens aturem en sec. Vivim imbuïts en el paradigma del cicle, tot al nostre voltant és cíclic, la nostra vida és un cúmul d’etapes, de fases, tot gira sota els nostres peus, però d’una manera calculada i previsible. Quan arriba setembre acaba el cicle estival i en comença un de nou, de tornada a l’escola, a la feina i a les rutines tardorals. El risc del viatge és el precipici i el de la tornada és caure en un bucle infinit de rutines, la nostra vida és una roda, ha de girar per poder avançar. L’altre dia vaig anar a comprar un croissant en una fleca d’aquestes noves, en què tot és molt cosmopolita i modern. Quan la dependenta em va servir la pasta, va dir: “esperi que es posi verd” –referint-se a una màquina en la qual s’han de dipositar els diners per pagar–. Em vaig quedar mirant el que m’havia servit i per u…

Un milió de somriures

És impossible descriure un milió de somriures, i quan dic un milió vull dir més o menys, perquè sempre es fa difícil comptar-los. Això sí, no n’hi ha dos d’iguals, de la mateixa manera que no hi ha dues mirades semblants, ni dues veus similars. Un milió de persones, o tres-centes mil, o un milió i mig, posades una al costat de l’altra, dempeus, saltant, ballant o en cadira de rodes, totes mirant cap a un mateix punt, és una imatge d’una força indescriptible. Darrere de cadascun dels que vam sortir al carrer aquest onze de setembre hi ha una història, un cúmul de fets, de vivències i de records. Darrere de cada crit hi ha molts silencis, darrere de cada gest hi ha una esperança truncada, darrere de cada ombra hi ha una altra ombra que l’encalça. Tots som u i cadascú és un altre, d’això se’n diu una comunitat, una col·lectivitat, una societat, potser fins i tot una nació, un poble, un país. Aquestes cinc darreres diades han aconseguit mobilitzar-nos, ens han ensenyat les cares dels que en…