Ves al contingut principal

Nummulits


El nummulit és un animal típicament gironí de l’ordre dels foraminífers, que hiverna durant uns quants mil·lions d’anys per despertar-se a l’inici de la primavera, amb la humitat de la pluja que esponja la terra. Els nummulits sorgeixen a milers a la vora dels camins, entre les bardisses, i es camuflen hàbilment enmig de la grava. Encara que no tinguin predadors coneguts, els nummulits intenten passar desapercebuts adoptant a vegades la forma d’una roca o la d’un carreu catedralici.
L’hàbitat natural del nummulit va de les Pedreres a Montjuïc. Malgrat ser un animal fàcil de capturar i d’estudiar, els científics gironins encara no han descobert com s’alimenta ni com es desplaça. Si us passegeu de bon matí per la vall de Sant Daniel, quan el sol encara no ha arribat a saltar sobre la silueta de la ciutat antiga, segur que podreu sentir el cant del nummulit mascle en zel. És un so característic que els gironins coneixen bé, però que alguns forans poden arribar a confondre amb el so de bronze de les campanes dels convents o de les esglésies. El nummulit gironí ha après a compassar el seu cant amb l’horari de les misses i amb les efemèrides més importants del calendari catòlic.
En canvi la resposta de la nummulita s’assembla més al cruixit de la sorra sota els peus o al clapoteig de la pluja sobre les voreres. Les nummulites només necessiten el mascle per a reproduir-se una vegada entre glaciació i glaciació. Potser ara, amb això del canvi climàtic, veurem com les nummulites s’obren de cames. Serà un espectacle digne d’un documental del National Geographic. Pel que m’han dit l’Ajuntament ja prepara un logotip commemoratiu.
El nummulit és un animal curiós que figura des de sempre en l’imaginari de la ciutat. No hi ha cap escut ni cap escultura feta amb pedra de Girona on el nummulit no hi apareixi d’una manera o altra i, malgrat tot, no ha protagonitzat encara cap de les llegendes que els gironins s’inventen de tant en tant.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Estat de setge

Aquests dies es parla d’estat d’excepció per a definir unes suposades raons d’estat que han portat a fer efectiu un article de la constitució espanyola que el que ve a permetre és, al cap i a la fi, un cop d’estat. Espanya ha intervingut les estructures administratives de la Catalunya autònoma i ha posat fi a 38 anys de subtil interregne entre una estructura política semi federal i una altra semi colonial. En el breu termini de dos mesos, Espanya ha conclòs aquesta fràgil relació i ha aconseguit que milions de catalans abdiquéssim públicament i definitivament de la nostra condició d’espanyols. Espanya ha utilitzat tots els ressorts propis d’un estat policial, governat descaradament per una oligarquia corrupta, manegant al seu antull els mitjans de comunicació i tancant totes les vies de diàleg i de sortida a una situació que fa uns anys a la majoria ens hauria semblat impossible. Però el terme que millor defineix i il·lustra l’estat actual de la qüestió és «Estat de setge». Ens sentim …

Bèlgica

Bèlgica és un petit estat d’Europa que s’estén, com un llençol planxat, entre l’inquietant bosc de les Ardenes i la llenca de sorra que impedeix al mar del Nord penetrar terra endins. El Signal de Botrange és el punt més alt del país, a la província de Lieja, ho és des de l’any 1923 en què els valons van afegir-li un monticle al capdamunt perquè arribés fins als 700 metres d’altitud i es dissipessin d’aquesta manera els dubtes de rivalitat amb un turó semblant de la part germànica. Jacques Brel definia molt bé l’essència del “plat pays” en una famosísima cançó, de fet, Brel encarnava perfectament l’esperit dual d’aquest país, que només es barreja, oficialment, en la seva capital, Brussel·les. Bèlgica és una terra de campanars punxeguts, escampats aleatòriament en el territori com un grapat de xinxetes tombades damunt d’una taula. Entre campanar i campanar hi ha sempre una carretera, un canal o ambdues coses, flanquejats per arbres alts que s’embardissen misteriosament en la boira. La …

La roja barretina del valor

Encara tinc ben present la imatge de Verdaguer amb barretina als bitllets de cinc-centes pessetes. Amb aquella quantitat es podien pagar dos menús de tres plats, cafè i copa, i encara en sobrava alguna cosa per l’endemà. La barretina del poeta ens escalfava la butxaca fins que l’havíem de bescanviar per les fastigoses monedes amb la silueta del dictador, que ens recordaven un destí, el nostre, tutelat directament per la gràcia de Déu. Per a la gent de la meva generació i fins i tot la dels nostres pares, la barretina ja era un objecte caduc, que només s’exhibia en actes folklòrics, però fins a principis de segle s’havia portat habitualment, a pagès i a marina. La barretina que Verdaguer reivindicava com a símbol de catalanitat, havia estat també emblema del coratge català. Els voluntaris catalans del general Prim vestien uniforme blau, espardenyes i barretina vermella, i els herois de la guerra napoleònica també la lluïen. La poesia floralesca aprofità el doble sentit visual, per la sem…

Oratori dels absents

«Totes les misèries dels homes provenen de l’esperança.» Albert Camus
La condició humana és una remor constant de peus que trepitgen damunt les voreres, és un feix de veus que s’alcen com si fossin espirals d’aire calent. La condició humana són mirades i sospirs, anhels i retrets, mans que s’obren i que cerquen el contacte amb altres mans. La condició humana arrela en somnis de migdies ardents i de nits solcades per grans llunes blanques. La condició humana és el resultat de sumar records i esperances, recances i certeses, mitges veritats i mentides a mitges. Diuen que només has de creure en tu mateix, que tot és una conxorxa per revocar el teu reialme, i que el món, més enllà de l’horitzó, vessa les seves aigües oceàniques en el no-res. Ens ensopim en llargues i tedioses tardes, escoltant les històries d’uns i dels altres, mentre el planeta segueix girant misteriosament al voltant d’un astre llunyà que tenyeix de capvespres el cel de les nostres vides.  Som tot això, vivim vides menudes …