Ves al contingut principal

(1) L'activista

Generalment és un ésser rabassut; sota la seva closca només hi habita una idea solitària, com una estrella perduda en un cel emboirat, però és una idea poderosa i ell amb una ja en fa prou. És un especialista a enganxar cartells i organitzar mítings; penja pancartes i es passeja amb una furgoneta carregada de propaganda per tot arreu. Se sap fil per randa els estatuts del partit i no té professió coneguda. És un activista i quan arriben les eleccions és també un home feliç, perquè les eleccions li donen sentit a la seva existència. De fet el seu partit és una màquina d’organitzar eleccions, de la qual ell és només un petit engranatge.
Els activistes solen tenir els ulls menuts i les mans grosses. T’esguarden amb la mirada punyent dels bojos o dels il·luminats, i amb aquella mena de desconfiança eterna de qui pensa que si no estàs amb ell, és que estàs en contra seu. Però, malgrat tot, un activista no és un fanàtic ni un il·luminat, perquè sap emmotllar-se perfectament a les circumstàncies. Fa el que li diuen, però fins a cert punt. Repeteix com un lloro les consignes de campanya, però sempre amb un deix especial, com si en la seva boca la cançó sonés diferent. L’activista creu en l’obediència activa i en la resistència passiva. No sempre està d’acord amb tot, però s’aguanta, perquè ell se sap posseïdor d’una veritat absoluta i té un objectiu molt més enllà del curt horitzó dels seus dirigents. L’activista continuarà encara que el seu partit desaparegui i si la idea que té al cap es mor, segur que ben aviat en trobarà una altra que la substitueixi. Les eleccions s’acaben, els partits declinen, les idees es marceixen, però els activistes queden. Probablement mai se li reconeixeran del tot els seus esforços, entre altres coses perquè ningú se sentirà mai completament identificat amb ell. L’activista és un pària, i ell ho sap, acabarà cremat, esgotat, com una papallona que ha volat perillosament a prop d’una bombeta.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Estat de setge

Aquests dies es parla d’estat d’excepció per a definir unes suposades raons d’estat que han portat a fer efectiu un article de la constitució espanyola que el que ve a permetre és, al cap i a la fi, un cop d’estat. Espanya ha intervingut les estructures administratives de la Catalunya autònoma i ha posat fi a 38 anys de subtil interregne entre una estructura política semi federal i una altra semi colonial. En el breu termini de dos mesos, Espanya ha conclòs aquesta fràgil relació i ha aconseguit que milions de catalans abdiquéssim públicament i definitivament de la nostra condició d’espanyols. Espanya ha utilitzat tots els ressorts propis d’un estat policial, governat descaradament per una oligarquia corrupta, manegant al seu antull els mitjans de comunicació i tancant totes les vies de diàleg i de sortida a una situació que fa uns anys a la majoria ens hauria semblat impossible. Però el terme que millor defineix i il·lustra l’estat actual de la qüestió és «Estat de setge». Ens sentim …

Bèlgica

Bèlgica és un petit estat d’Europa que s’estén, com un llençol planxat, entre l’inquietant bosc de les Ardenes i la llenca de sorra que impedeix al mar del Nord penetrar terra endins. El Signal de Botrange és el punt més alt del país, a la província de Lieja, ho és des de l’any 1923 en què els valons van afegir-li un monticle al capdamunt perquè arribés fins als 700 metres d’altitud i es dissipessin d’aquesta manera els dubtes de rivalitat amb un turó semblant de la part germànica. Jacques Brel definia molt bé l’essència del “plat pays” en una famosísima cançó, de fet, Brel encarnava perfectament l’esperit dual d’aquest país, que només es barreja, oficialment, en la seva capital, Brussel·les. Bèlgica és una terra de campanars punxeguts, escampats aleatòriament en el territori com un grapat de xinxetes tombades damunt d’una taula. Entre campanar i campanar hi ha sempre una carretera, un canal o ambdues coses, flanquejats per arbres alts que s’embardissen misteriosament en la boira. La …

Les lleis, els somnis i la veritat

Winston Churchill deia que «els fets valen més que els somnis» i, la veritat és que només existeixen els fets. Però qui podria suportar una vida sense somnis? Per a reglamentar aquests fets i, sobretot, per a posar a rega els somnis, existeixen les lleis, les lleis humanes que s’imposen perquè les imposem. Són regles, obligacions que enunciem de manera imperativa i que delimiten la nostra llibertat natural. Si l’assassinat no fos possible, no hi hauria necessitat de cap llei que el prohibís. Però per moltes lleis que dictem, mai arribarem a reglamentar-ho tot, perquè el lliure albir de les persones és infinit. Moltes vegades les lleis l’únic que fan és anar acotant provisionalment els nostres moviments, com el pastor que, amb l’ajut de gossos i tanques, intenta guiar el ramat cap allà on vol. Tot i així no hem de confondre mai les lleis de la naturalesa i les lleis morals. Les primeres no podem transgredir-les encara que vulguem, les segones existeixen precisament perquè som capaços de…

La roja barretina del valor

Encara tinc ben present la imatge de Verdaguer amb barretina als bitllets de cinc-centes pessetes. Amb aquella quantitat es podien pagar dos menús de tres plats, cafè i copa, i encara en sobrava alguna cosa per l’endemà. La barretina del poeta ens escalfava la butxaca fins que l’havíem de bescanviar per les fastigoses monedes amb la silueta del dictador, que ens recordaven un destí, el nostre, tutelat directament per la gràcia de Déu. Per a la gent de la meva generació i fins i tot la dels nostres pares, la barretina ja era un objecte caduc, que només s’exhibia en actes folklòrics, però fins a principis de segle s’havia portat habitualment, a pagès i a marina. La barretina que Verdaguer reivindicava com a símbol de catalanitat, havia estat també emblema del coratge català. Els voluntaris catalans del general Prim vestien uniforme blau, espardenyes i barretina vermella, i els herois de la guerra napoleònica també la lluïen. La poesia floralesca aprofità el doble sentit visual, per la sem…