Ves al contingut principal

Maria Rosa Puig

La vàlua d’una ciutat es mesura en funció de moltes variables. Les estadístiques ens atabalen contínuament amb dades de tota mena, quantitats absolutes i relatives, percentatges, gràfiques i piràmides de població. A vegades pensem que les ciutats són poca cosa més que els catàlegs de patrimoni, els registres del cadastre i els llibres d’empadronament. Però les ciutats són sobretot la gent que les habita, que, en general, són gent corrent, que treballa, que estudia, que es passeja, que espera i que contempla el passar dels núvols sobre el seu cap.
Salt és una d’aquestes ciutats que ho té clar i, per demostrar-ho, de tant en tant ens mostra els seus fills més preuats, honorant-los amb el mateix respecte que se’ls deu als pares. La Maria Rosa Puig i Dalmau és des d’ara filla predilecta d’aquesta vila, és una dona que s’estima els llibres i no contenta amb tots els que té, de tant en tant també n’escriu. La Rosa va començar l’any 1987 amb un volum de narracions històriques de Salt i des d’aleshores que no ha parat. L’any passat ens va regalar, perquè de fet cal dir-ho així, ja que va fer donació d’aquesta edició a l’Ajuntament de Salt, un llibre que porta per títol Salt, un poble – una cultura. Aquest llibre és un compendi enciclopèdic de totes les aventures i les desventures d’un poble que ha viscut a peu d’obra, a peu d’horta, una història que no sempre ha estat fàcil, perquè els saltencs, com bé sabeu, han hagut de lluitar per la seva identitat com a poble fins al final. I vista des d’aquesta perspectiva podem assegurar que la història de Salt no és una tragèdia perquè acaba bé. I acaba bé, entre altres coses, gràcies a gent com la Maria Rosa Puig, que han sabut guardar les essències d’aquest poble.
Diuen que és més fàcil que un pare tingui un bon fill que un fill arribi a tenir un bon pare. Ara, amb aquest nomenament de Maria Rosa Puig com a filla predilecta de la vila de Salt es dóna per fi la feliç i doble coincidència.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els alcaldes

Aristòtil deia que l’home és un animal polític, però en realitat volia dir “animal social”. El que passa és que Política ve de “polis”, la paraula grega que significa “ciutat”, però que per extensió també s’utilitzava per a denominar tot allò que contenia i que ordenava. Policia també sorgeix d’aquesta mateixa arrel, i acròpoli, cosmopolita, megalòpoli, metròpoli, necròpoli i els noms de moltes ciutats, com per exemple: Nàpols, Constantinoble, Trípoli o Sebastopol. La paraula “política”, posada en el divan etimològic, podria significar alguna cosa com “l’art de governar la ciutat”. Per tant, signar una ordenança municipal és fer política i política de la més bona, perquè és la que sorgeix de baix, de l’arrel, de l’acció pública primigènia. Un alcalde és un polític amb tots els ets i uts, ja sigui d’una gran ciutat com del poble més petit. De tot el que fa l’alcalde se’n deriven conseqüències polítiques i se’n demanen responsabilitats. Ara ho veiem més clarament, quan la gran majoria del…

La pluja que havia de caure

Aquest dimecres a dos quarts de deu del vespre va caure un ruixat sobre Barcelona. Va ser curt però intens i la ciutat va vibrar sota la pluja perquè era un moment llargament esperat. Les gotes, grasses i molsudes, espetegaven contra les fulles adolorides dels plàtans del carrer Aragó, regalimaven pels troncs eixarreïts dels lledoners, torturats per un llarg i poderós estiu. L’aiguada va cobrir amb una pàtina brillant el centre de la plaça de Catalunya i la caòtica rotonda de la plaça d’Espanya. Mentre mirava per la finestra vaig pensar en aquella cançó de Dylan que ressonava en els tocadiscs de la nostra joventut, «Una gran pluja molt aviat caurà». De fet em van venir al cap moltes d’aquelles complantes que es cantaven a la vora de les fogueres dels campaments d’estiu, tonades que ens embolicaven amb un tel de melangia, dolorós i plaent a la vegada, perquè en el fons dels nostres cors s’hi covaven molts somnis. Vaig pensar en tots els que van tenir somnis com els meus, els vius i els m…

La policia

(A Jaume Curbet Hereu, in memoriam)

La paraula «policia», igual que «política», provenen del mot que en grec clàssic s’usava per a designar la ciutat: «polis». La democràcia, tal com l’entenem al segle XXI, no seria possible sense la policia ni sense la justícia. La policia és una eina democràtica cabdal, és la força necessària que fa prevaldre la llei, sense la qual no hi hauria justícia, ni possibilitat d’exercir les llibertats més elementals. Els que encara tenim memòria del règim anterior, al qual es qualifica entre altres coses d’estat policial, recordem precisament la policia d’aquella època com una ombra llunyana, que només apareixia físicament quan alguna cosa no funcionava al seu gust. Solament s’apercebia la sempre temuda presència de la Guardia Civil a les zones rurals, els agents de trànsit en algunes carreteres i els «urbanos» palplantats a les cantonades assolellades durant els dies freds d’hivern. La policia, tal com la coneixem al nostre país, és gairebé un invent posteri…

Els cicles

Tornar sempre és reconfortant, si no hi ha tornada, no hi ha viatge. Sense l’esperança de tornar no iniciem cap aventura, si pensem que al final de l’escapada hi ha el precipici ens aturem en sec. Vivim imbuïts en el paradigma del cicle, tot al nostre voltant és cíclic, la nostra vida és un cúmul d’etapes, de fases, tot gira sota els nostres peus, però d’una manera calculada i previsible. Quan arriba setembre acaba el cicle estival i en comença un de nou, de tornada a l’escola, a la feina i a les rutines tardorals. El risc del viatge és el precipici i el de la tornada és caure en un bucle infinit de rutines, la nostra vida és una roda, ha de girar per poder avançar. L’altre dia vaig anar a comprar un croissant en una fleca d’aquestes noves, en què tot és molt cosmopolita i modern. Quan la dependenta em va servir la pasta, va dir: “esperi que es posi verd” –referint-se a una màquina en la qual s’han de dipositar els diners per pagar–. Em vaig quedar mirant el que m’havia servit i per u…