Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2006

CONVOCATÒRIA 19 DE JULIOL DE 2006

(Recorda-ho tu i recorda-ho als altres)

Benvolguts amics/amigues: el 19 de juliol de 1936 a dos quarts de 8 del matí es va convocar una reunió semi-clandestina de tots els militants d’esquerres de Girona al Torín de la Devesa per organitzar la lluita contra les forces que s’havien alçat contra la república. Encara ara, tants anys després, molts encara ens sentim hereus directes d’aquells homes i aquelles dones que van lluitar per uns ideals de justícia, de llibertat i d’igualtat, que bàsicament també són encara els nostres. 70 anys després, i just abans que no s’enderroqui la plaça de braus, estaria bé que ens tornéssim a trobar, encara que només sigui per un instant, simbòlicament, el dimecres 19 de juliol de 2006, davant de la plaça de braus a 2/4 de 8 del matí. Ara és la darrera oportunitat de fer-ho. Us hi espero.

Tancat per vacances

Aquest any he decidit fer vacances, tancaré la barraqueta, em posaré el barret i aniré a prendre banys de mar a la Costa Brava. Apa! Aquí us deixo, suant la cansalada pels viaranys xafogosos de la xarxa i pels carrers de les nostres ciutats, maleint els sorolls i la polseguera de les obres, suportant les pudors infernals de les clavegueres i, en general, passant-la magra. Què hi farem, els autònoms som així: autònoms!, i quan ens peta ens agafem vacances.
No penso preocupar-me de res, segur que el país continuarà funcionant sense les meves opinions i, a més, no hauré d'emprenyar-me amb ningú!

Com un ocell

"Like a bird on the wire, Like a drunk in a midnight choir I have tried in my way to be free."
Somriu gairebé sense moure els llavis, mira quasi sense obrir els ulls i canta com qui no diu res; sap alguna cosa important, però prefereix no dir-la. Sempre que l’escolto sento que la seva música sorgeix d’un indret amagat, misteriós i inabastable. La seva poesia emergeix espontàniament, de la mateixa manera com neixen els rius, i es mou entre els meandres de la vida i dels sistemes incontrolats de la memòria i els sentiments.Leonard Cohen és un sant, o sigui: algú que ha trobat l’energia suficient com per arribar a comprendre que la humanitat és només una possibilitat, una quimera o un deliri. He dit que és un sant i potser m’he passat, però és un àngel, això segur, perquè els àngels tenen ales, com els ocells, com els avions i com els poetes. Leonard Cohen és un poeta que canta sota la dutxa de la vida, és com un ocell parat damunt d’un cable, un ocell que mira passar la vida i…