Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2006

El temps que fuig

Publi Virgili Maró vivia en una masia prop de Nàpols, rodejat d’arbres fruiters, acompanyat d’animals domèstics i gaudint de tots els productes exuberants de l’horta mediterrània. Allà, al bell mig de la Campània, hi visqué en pau, lluny dels desaforats avatars de la seva època, com en unes llargues i profitoses vacances.
Virgili va escriure llargs i esplèndids poemes i, tal com descriu a la perfecció el seu epitafi, «va cantar a les pastures, als camps i als cabdills». Els seus contemporanis el van admirar i la seva tomba fou durant molts anys un lloc de pelegrinatge. Probablement si la majoria de nosaltres fóssim capaços de guanyar-nos unes vacances pagades, com les del poeta romà, al final també acabaríem escrivint llibres sobre l’eternitat de Roma o sobre el que fos. El fet és que les nostres vacances tenen una limitació temporal i de pressupost. El tempus fugit i se’n va per ja no tornar. Les vacances, durant onze mesos, són només un dolç record i, com en tots els records plaents,…

El socialisme i la democràcia

La democràcia és una cosa molt seriosa, però és innegable que també té la seva gràcia. En aquest país encara hi ha unes quantes generacions que ho sabem per experiència, una dolorosa i llarga experiència. Ens va costar quaranta anys reprendre un camí que no hauríem d’haver abandonat mai. Aquell somni fugaç i truncat de la generació de la república –i de les posteriors– va ser d’un desig profund de llibertat. Un somni que encara ens segueix il·luminant a nosaltres, però ara sabem que només serà possible si creiem realment en la democràcia. La democràcia és un règim peculiar on cada persona val pel que val el seu vot, un vot que té l’oportunitat de dipositar en una urna com a mínim cada quatre anys. En la democràcia parlamentaria, que és el nostre sistema polític, el poble no pren les decisions, tria als que les prenen i ells, i només ells, són els responsables dels seus èxits i dels seus fracassos. Una responsabilitat que els polítics només tendeixen a assumir a mitges, però aquesta ja …