Lectures d’estiu

El temps s’estira i s’arronsa, suposo que hi ha una relació directa entre la densitat de l’aire, l’escalfor de l’ambient, la invasió lumínica, la remor ambiental... però la qüestió és que l’estiu és un temps propici a la lectura. Els llibres s’acosten a nosaltres com gats enjogassats i obren les seves tapes esperant que els nostres ulls es perdin pels viaranys de les paraules i de les històries.

L’estiu indueix a la lectura, els que llegeixen habitualment augmenten la seva dosi i els que no sempre tenen la temptació d’obrir les pàgines d’algun llibre, ho fan encara que sigui per mimetitzar-se momentàniament en el context general. Durant les vacances els llibres cobren nova vida. Aquells volums que han estat criant pols durant l’hivern en alguna lleixa del menjador, en algun racó de la llibreria de la cantonada o en algun prestatge dels llibres recomanats de la biblioteca del barri, ara es passegen tot eixerits entre la tovallola de la piscina i el pot de la crema solar.

Després molts d’ells tornaran al seu punt d’origen, gairebé incòlumes, i restaran oblidats qui sap si per sempre més. Però alguna cosa sempre queda: el regust d’una història que ens commou entre el clapoteig dels nens a la platja, el dringar d’uns versos que ballen de neurona en neurona al ritme dels altaveus del xiringuito, o simplement el tacte d’unes cobertes contra una pell estranya, l’olor del paper imprès a l’hora de la migdiada o aquella simple presència al nostre costat que ens il·lumina encara que sigui per osmosi.

Diuen que la vida és un cúmul d’experiències que queden atrapades entre la xarxa dels nostres records. Els llibres ens serveixen per abocar material en aquesta xarxa i, encara que només sigui d’estiu a estiu, per afegir més vida a la vida.