![[barretades.cat]](http://4.bp.blogspot.com/-oGOZrVClemA/USOtWUk1SuI/AAAAAAAACWc/bWF-axwZfb0/s1600/capsalerabloc.jpg)
LA VÀNOVA I LES ROSELLES
Encara és diumenge. Omples de llum
el meu esguard i la vida batega
encara molt suaument en el teu pit.
Demà serà dilluns en boca d’altres
hi haurà amor, neguits, la pluja caurà
sobre els marges infestats de roselles.
Però el teu dèbil alè ja s’haurà fos
entre els replecs d’una vànova grisa
com la bandera d’un exèrcit mort
que la mare brodà amb dits de modista.
El temps s’atura, obres els ulls, somrius
ja ho has dit tot, t’has buidat de paraules.
Tot està escrit, tot està perdonat
la pluja ha deixat un tel de basses
i el temps s’encongeix en un breu instant
que perdura en la llavor del teu somni
embolicat amb les teves raons
llaurades en aquella vànova
sembrada de roselles.
EL EDREDÓN Y LAS AMAPOLAS
Aún es domingo. Llenas con tu luz
mi mirada y la vida continua
latiendo en silencio en tu corazón.
Mañana todo será como siempre
habrá amor, se derramará la lluvia
en los campos ya rojos de amapolas.
Y tu suspiro se quebrantará
entre los pliegues de un edredón
que nuestra madre tejió para ti
bandera de un ejército vencido.
El viento ya huye de la razón
pero el tiempo se para en tu sonrisa.
Todo está escrito y todo perdonado
la lluvia dejará un vello de charcos
mientras el tiempo se encoge, renace
y perdura en la semilla del sueño
envuelto para siempre en tus razones
labradas en ese edredón
sembrado de amapolas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada