L’ombra potent de la torre sobirana del castell de Farners senyoreja al cim d’un turó granític, vigilant la ciutat que descansa als seus peus i la plana que s’estén més enllà de les Guilleries.
Arrelats profundament en una terra esponjosa, els arbres del Parc de Sant Salvador fan de fita entre el nucli urbà i la muntanya. Alguns colomencs hi passegen amb pas pausat i altres amb afany esportiu, però entre les branques dels plàtans hi ressonen eternament aires de festa i de sardana. Un grup escultòric de peces de bronze celebra la figura històrica de Sant Salvador d’Horta, que va fer brollar miraculosament la font que anomena l’indret.
A l’altra banda de la riera, una rambla flanquejada per una escola i un camp de futbol condueix directament al centre de la vila. L’Ajuntament i la Biblioteca es miren de tu a tu, amb la complicitat d’una gran palmera, plantada al mig d’una minúscula rotonda i una mica més amunt un aparador ofereix les galetes de Can Trias.
A la Plaça del Firal una xurreria ambulant ven els seus productes ensucrats a la vora del monument que ens recorda uns versos de Salvador Espriu. Un carrer recollit i lleugerament torçat ens duu fins a la plaça de Farners, però abans els visitants han de tornar a fer ofrena a la gana llaminera davant les portes de Can Tuyarro. El campanar massís de l’església s’alça sense pretensions arquitectòniques i el recinte de la plaça està net d’elements espuris, esperant que arribi l’hora del mercat i a l’altre costat, al carrer del Prat, s’obrirà aviat una casa de la paraula, on hi ressonarà, entre altres, el record del poeta Joan Vinyoli.
0 comentaris:
Publica un comentari