Sóc socialista, ho reconec, no he sabut ser mai altra cosa; en aquests terrenys relliscosos de les ideologies, quan t’hi enfangues de jove quedes travat fins al coll. Sóc socialista però no practico una fidelitat partidària, encara que quan se’m demana el vot segueixo votant bàsicament als que sempre han ostentat la paraula «socialista» en el seu logotip. També els he de confessar que darrerament ho he anat fent una mica per una qüestió de mandra mental.
M’havia imaginat, ingenu de mi, que després del seu darrer congrés les coses canviarien. Pensava que amb tres derrotes consecutives a les espatlles, finalment els militants optarien per un canvi radical de rumb i per una renovació a fons dels seus dirigents. No ha estat així, ni molt menys; o com a mínim aquesta és la percepció que en tinc. I no parlem ja del terreny de les idees perquè això a can PSC continua essent tabú.
Ara, a més, pretenen imbuir-nos en un fals debat entre Chacón i Rubalcaba, un debat on no ens pertoca opinar. Sóc socialista, però mai m’he sentit identificat amb el PSOE, un partit molt allunyat de les idees i els principis que portaren a la fundació del primer PSC l’1 de novembre de 1976, però sobretot un partit de funcionament opac i no democràtic, just el contrari del que el socialisme pretén i, no cal dir, molt allunyat també del discurs federal que el PSC proclamava.
No sé quan vindrà el dia en què els socialistes catalans s’adonaran del seu error. El PSC ha de ser un partit completament sobirà i ha de tornar a les seves arrels democràtiques, d’altra manera no té cap sentit. Fins ara encara podia continuar alimentant-se d’inèrcies electorals, però això ja s’ha acabat i, de persistir en el seu error, pot veure’s abocat a la marginalització. I, si em permeten, acabaré aquest article insistint –per si encara no m’han entès– amb un consell dirigit als dirigents del PSC: deixin-se estar de Chacons i de Rubalcabas i encetin d’una punyetera vegada el debat de les idees, abans que no sigui massa tard. Sóc socialista, però ser socialista no és sinònim de ser idiota.
3 comentaris:
Amb permís...
Un amic he fa arribar un enllaç al teu escrit i quedo, del tot, encantada.
Aquest escrit diu i expressa el que jo sento. De la primera a la darrera lletra.
Soc socialista, també de molt joveneta, i no me'n amago.
El psoe.. no se què son, ni en tinc ganes.
Gràcies, avui em sento menys sola.
Doncs jo també em sento acompanyat amb el teu comentari Joana.
Quim, expresses el que sentim molts encara, els que des de molt joves hem cregut en aquest projecte. Doncs en aquests dies de misèries i penúries, ja som tres els que ens sentim acompanyats
Publica un comentari