Article de preprimavera

Encara falta un mes per a l’inici de la primavera i ja tothom l’espera amb candeletes. Vivim en una terra d’il·lusions primaverals i estiuenques, els hiverns i les tardors ens produeixen recança, tot i que són molt més clements que les dels països que tenim més al nord. Serà pel que sigui, però ens passem mig any somiant amb la primavera que ens omplirà els parterres de floretes i l’estiu que ens permetrà lluir el palmito a la terrassa d’un bar de platja.

A hores d’ara ja fa dies que els aparadors de les botigues de roba llueixen maniquins abillats amb aquella mena de «roba d’entretemps» que tots comprem i que a l’hora de la veritat no trobem mai el moment de posar-nos, perquè sempre fa massa fred o calor. Per anar vestits amb concordança al temps que ens anuncien els meteoròlegs a cada hora, hauríem de tenir un guarda-roba immens i canviar-nos de vestit com a mínim quatre vegades al dia.

Generalment sempre és complicat fer prediccions, perquè el futur és voluble per naturalesa, però crec que no m’equivocaré gaire si els dic que ens espera una primavera i un estiu moguts. A la gent li costarà menys sortir al carrer per protestar pel que sigui i les places s’ompliran novament de pancartes i de reivindicacions. Diuen que són mals temps per a la lírica, però ens haurem d’armar amb les eines que ens ofereix per lluitar contra la retòrica dels que pretenen encaminar-nos cap un hivern sense esperances.

Trobar el vestit adient per a cada moment ja hem vist que és impossible, tothom sap que no podem tenir de tot, sobretot en aquesta època de retallades i de pressupostos gairebé de guerra. Haurem de fer vaga i manifestar-nos amb aquells vells jerseis estil «Camacho», que ens cordàvem amb la cremallera fins al nas si calia i que algú encara guarda com una relíquia. Segur que ara tornaran a fer-nos favor i s’imposarà novament la moda del jersei multiús.