Noves figures del pessebre 6. LA PROSTITUTA

Han aparegut ningú sap com. N’hi ha una que espera palplantada al costat del caminet i els pastorets se la miren de reüll, una altra que mig s’amaga darrere de la cova tot esperant l’arribada dels Reis, i una que persegueix constantment al pobre angelet. Tal com tothom sap, exerceixen un dels oficis més antics i amb més arrelament al nostre país i, malgrat tot, molt mal representat en els pessebres populars catalans.

La figureta de la prostituta cal saber-la col·locar, de fet els millors pessebristes cada matí les reparteixen estratègicament pel diorama, s’han de fer veure, però discretament i, si ofenen la sensibilitat d’algun visitant, s’han de saber retirar oportunament. No passa res. Però, millor encara si s’ajunten totes les figueretes en un corralet de posar i treure, un indret segur i controlat que, si es presenta l’ocasió, es pot transformar en una entranyable masia amb un parell de pallers.

Les prostitutes, igual que els caganers, són l’alegria de qualsevol pessebre i simbolitzen la llibertat de mercat. Què seria dels diaris sense la seva publicitat? Què seria de molts municipis sense la seva generosa contribució? Què seria del transport per carretera sense la seva inestimable ajuda? La prostituta és una peça clau en la nostra societat i com a tal ha d’estar ben representada per Nadal.

Cal que reivindiquem la figura de la prostituta, que la normalitzem, que no hi hagi cap pessebre sense aquesta petita peça insinuant i sinuosa. Però, sobretot, cal que sapiguem triar-les bé. Rebutgeu les figures provinents de qui sap on. Les prostitutes del pessebre han de ser catalanes i ben catalanes. I, si per una cosa d’aquelles en el vostre mercat no en trobeu, sempre les  podeu embolicar amb una petita bufandeta amb els colors de la senyera –o del Barça– que tapi el «made in Romania».