Girona sempre ha tingut fama d’obscura, de grisa i negra. L’ambient petrificat i fosc dels carrers del barri vell ha servit nombroses vegades d’escenari per a moltes pel·lícules de gènere inquietant. Algú encara recordarà l’actor Christopher Lee brandant la capa del comte Dràcula darrere l’absis de la catedral, Vicent Cassel interpretant un torturat monjo o una «Rapsodia de sangre» d’Antonio Isasi-isasmendi –amb música de Xavier Montsalvatge– rodada a la Devesa.
Les llambordes, els rius i els arbres de fulla caduca propicien una mena d’encongiment de l’ànima que inspira als poetes però també als novel·listes. Els carrers de la ciutat han serpentejat sovint a través de la literatura, des de «Los cipreses creen en Dios» fins a «Soldados de Salamina», passant per «Josafat» o les novel·les gironines dels Pairolí, Fañanàs o Fonalleras. Girona s’ha propagat en l’imaginari col·lectiu fins a la sacietat.
Aquesta setmana passada, per exemple, en Pep Prieto va presentar el seu darrer llibre «La teoria de l’imbècil», ambientat en part a Girona. En una entrevista radiofònica, i preguntat sobre el fet del protagonisme de la geografia ciutadana gironina en les seves tres novel·les, va respondre: «Girona és la ciutat del thriller per excel·lència», la qual cosa m’ha fet reflexionar i probablement per aquesta raó he començat a escriure aquest article.
I és que, més enllà dels aparadors florals, de les temporades teatrals, de les festes tradicionals i de les ofertes low cost, potser a Girona també podríem tenir la nostra setmana dedicada a la literatura negra, oferir als gironins que gaudissin d’aquest gènere i, a la vegada, que potenciés la ciutat i els seus encontorns com a escenari potencial. El paisatge ja el tenim amb escreix i de temes tampoc en falten. Aquí queda la meva proposta.
0 comentaris:
Publica un comentari