Les façanes llustroses de les cases més velles de Sant Martí semblen engolides per una plaga de vinya verge que, a aquestes altures de la temporada, projecta en els visitants una sensació d’enrogiment total. Uns grans caquis sobrecarregats de fruits i els rajols d’obra vista dels murs, acaben per fer decantar totalment els colors de la postal cap als tons més càlids de la gamma.
El terme municipal que engloba l’antiquíssima parròquia de Sancti Martini qui dicunt Vetulo, s’escampa pels contraforts septentrionals de les Gavarres fins al punt més alt de la serra de Vall-lloreda, on s’alça el Santuari dedicat a la Mare de Déu dels Àngels, un indret sagrat, reminiscència de l’antic culte a la Mare Gran, la deessa Cibele, reciclat i adaptat –com moltes altres coses– en adoració cristiana.
La blanca ermita dels Àngels i l’hostatgeria que l’acompanya, són un vèrtex culminant de la geografia gironina i lloc preferent de pelegrinatge i d’excursió des de la ciutat dels quatre rius. Des d’aquella alçada, entre boscos d’alzines sureres i bancals amagats de bolets exquisits, es pot contemplar el que és probablement la panoràmica més impressionant de la zona, que abasta del Pirineu fins al Montseny, passant per la badia de Roses, les illes Medes i tot l’Empordà per un costat i el paisatge ondulat i capriciós del terregall que s’estén Ter amunt.
A l’interior del temple un obscur santcrist i el fosc record del beat Manuel Torras us donen la benvinguda, i a la botiga de l’hostal es poden comprar figuretes d’angelets i marededéus, espelmes votives i números de loteria.
0 comentaris:
Publica un comentari