De fet són dues peces ben diferents, una que arriba i l’altra que marxa, però tant una com l’altra són subproductes del pessebre, excedents que s’han de recol·locar. La de l’immigrant és una figura polsosa, descolorida i marginal, sempre li toca estar a l’ombra i fer el que els altres no volen fer. Es dedica a tallar llenya quan el llenyataire va de vacances, renta la roba quan la rentadora té classe de pilates i cuida de les ovelles quan els pastors han quedat per fer la costellada.
En canvi la de l’emigrant és totalment diferent, ha fet les maletes per anar a buscar fortuna en un país millor. Espera pacientment que passin els camells del comboi de llarga distància, mentre repassa un llibret de frases fetes amb el llatí que es parla a Alemanya. Somriu amb la seguretat dels sabedors que sempre podran tornar a casa per Nadal i els esperaran amb una plata de canelons i uns torrons, encara que siguin de marca blanca.
A l’immigrant, quan no té tasques concretes en la part il·luminada del pessebre, generalment se’l relega cap els indrets més discrets, fins i tot més enllà d’on el caganer fa habitualment la seva feina. Són aquells racons on ja no quedava molsa i que s’omplen amb serradures, on el suro es substitueix per cartró i els rius ja no són de plata sinó simplement un guixot fet amb retolador.
Deixem-ho clar, la de l’immigrant és una figureta de segona o tercera categoria. Mentre vincla la seva esquena en un hort de subsistència, que el pagès de la barretina li ha sotsarrendat, es mira de reüll els patges del rei Baltasar i es pregunta si ells ja hauran arreglat els seus papers i, quan se li apareix l’àngel de l’anunciació amb l’espasa de foc, aixeca els braços i exclama «Sóc innocent sinyor policia!».
1 comentaris:
és el teu més pur estil, està molt bé
Publica un comentari