Un pastor amb les seves ovelles es mira amb recança l’estrella lluminosa que penja a l’entrada de l’oficina, construïda amb suro de la millor qualitat, i a la vegada consulta de reüll una llibreteta que sembla curulla de petits números vermells. La verge Maria i Sant Josep fa temps que viuen desnonats en la cova, però per sort ja no han de pagar hipoteca, el banquer s’ha fet càrrec de tot, amb l’aval –això sí– de l’àngel. El llenyataire aquest hivern ha rebut menys comandes i està negociant una ampliació de pòlissa, el caganer –amb pinta d’indignat– fa la seva feina a la porta de la petita sucursal i la dona dels ànecs ha alçat una curiosa pancarta on diu: «Pau en la terra i guerra al capital».
La del banquer és una figura menuda, però que ocupa la millor cantonada del pessebre. Llueix una minúscula corbata si representa un mascle o un curiós vestit-jaqueta si és femella. Sense el banquer el pessebre faria fallida: el pagès no podria plantar en el seu hortet les cols menudes com un pèsol i al fuster no li arribaria per il·luminar el seu petit taller. L’home que cada dia intenta pescar en el petit llac de vidre no cobraria la seva jubilació i les casetes de la muntanya haurien de posar-se a la venda en pública subhasta.
Tothom sap que aquest any ha estat difícil, fins i tot pel pobre banquer que ha vist com s’ensorrava el mercat de Betlem. La molsa s’ha reduït en un 50% i la farina que emblanquinava els teulats de les casetes s’ha racionat al màxim, però en la llunyania ja arriben els Tres Reis d’Orient: Gaspar, Baltasar i Merkel amb un crèdit ICO pel nen Jesuset, que podrà tornar en còmodes mensualitats –amb interès variable– en un parell de mil·lennis.
1 comentaris:
Excel·lent! Moltes gràcies, Quim!
Publica un comentari