Vist des de la plana és un racó discret, el campanar de l’església amb prou feines gosa despuntar entre un ondulant paisatge. Els arbres, escalonats damunt d’unes quantes feixes, semblen voler amagar alguna cosa important, però el poble, impertèrrit, s’ajup entre les pedres gairebé carnoses dels murs i el verdet immortal de les teules.
La silueta eruginosa d’un molí de vent i un grapat d’antenes desdibuixades per la boira, són la única concessió a la modernitat d’una batllia que fa més de 300 anys que es manté gairebé amb la mateixa quantitat d’habitants.
Sant Jordi Desvalls és un municipi de l’Empordanet, segrestat per una divisió territorial que el deixà dins dels dubtosos límits de la comarca del Gironès. El Ter s’amaga vergonyós darrere de les argentades pollancredes de Sobirànigues i sorgeix de nou després de traçar un gran meandre per Sant Llorenç de les Arenes.
Vora el carrer de Colomers, la sucursal de la Caixa és probablement el veritable punt de trobada del poble. Al voltant del caixer automàtic han aprofitat per plantar-hi tota mena de cartells d’activitats i anuncis de serveis. Darrere dels murs d’un jardí tancat, hi esclaten les branques exuberants d’una gran palmera, un petit taronger ha començat a exhibir els seus fruits i a la nova plaça de l’Ajuntament una vella alzina proveeix d’ombra als passavolants.
Vora la via del ferrocarril, sota un soberg plàtan de fulles daurades, s’alça l’antiga estació mig enrunada. Ara els pocs viatgers que agafen el tren esperen sota l’inquietant empara d’un baixador de ciment arrebossat de grafits.
0 comentaris:
Publica un comentari