Sant Joan de les Abadesses és l’arc d’un pont sobre el riu, és una vall gerda i fressada profundament per la història, són les pastures a les coromines d’uns masos arrapats als roures i als faigs, és la silueta imarcescible del Taga i el llom de la Serra Cavallera untat de núvols greixosos.
Sant Joan de les Abadesses és un monestir de pedra picada, antic com el país, que guarda la imatge de santa Maria la Blanca i del canonge beat Miró de Tagamanent. Són els records de la treballadora abadessa Emma i de la dissoluta Ingilberga, l’ombra allargada del comte Arnau i el perfil afinat de Joan Maragall.
Sant Joan és una vila de gent industriosa i pacient, que ballen sardanes els diumenges al passeig i que criden al camp de futbol.
La carretera de Sentigosa serpenteja sobre els teulats i la d’Ogassa s’enfila sobre l’antiga estació. Els carrers del barri antic, dibuixats amb tiralínies, s’escampen entre el monestir i el riu, entre les restes de l’església de Sant Pol i el pont restaurat sobre el Ter.
Una ermita menuda vora el cementiri veu passar als santjoanins que inexorablement hi fan via i la figura fosca d’una marededéu va passant lentament el rosari sobre els caps dels que acudeixen els diumenges al mercat, en un plaça on de tant en tant hi sóna l’himne dels Estats Units Mexicans, del qual en fou autor un fill del poble.
Sant Joan de les Abadesses és un poble flanquejat per antigues colònies industrials, que llangueixen de crisi en crisi. El tren ja fa temps que no hi arriba i els automòbils platejats dels barcelonins passen de llarg per anar cap a les pistes d’esquí.
0 comentaris:
Publica un comentari