Sovint es diu que la cultura és elitista. Ho diuen alguns amb el to agre dels que no comprenen o no volen comprendre, o bé amb ganes de justificar la poca audiència dels productes estrictament culturals, entenent la cultura des del punt de vista del seu origen, o sigui el de la creació.
Però els creadors no pertanyen a una elit, ja els agradaria pobrets, ells simplement formen part d’una minoria intel·lectual. Les elits –em sembla a mi– són una altra cosa, una casta diferent, escollida fonamentalment pel seu nivell adquisitiu. Per exemple: els que poden gaudir dels restaurants guardonats amb estrelles Michelin i regentats pels «millors cuiners del món», són una elit; els que es dediquen a la dansa, la poesia, la filosofia o al teatre són simplement una minoria.
Al nostre país la cultura creativa, allò que des d’algun dels seus aspectes es denomina «d’autor», és sistemàticament titllada d’avorrida i és apartada dels canals naturals per on hauria de donar-se a conèixer. Les grans editorials estan deixant de publicar col·leccions de poesia, els distribuïdors no programen pel·lícules de cinema independent i quan algú gosa aixecar el nas entre la boirosa grisor de les elits, és apartat ràpidament cap al racó de la història que li pertoca.
Els creadors, els que es volen allunyar de formules i receptes i volen aportar amb entusiasme alguna cosa nova al pòsit cultural del nostre país, es bandegen ràpidament perquè no són bon negoci. Únicament les elits econòmiques poden decidir el que és bon o mal negoci, en funció dels seus interessos, i la resta es menja el que li donen, amb la ceguesa i el conformisme que algun dia ens portarà al desastre.
4 comentaris:
I és una autèntica llàstima que sigui així... Ja per motius d'elitisme es va deixar d'emetre el programa "L'hora del lector". Les explicacions que va donar de direcció van ser vergonyoses... Doncs, que hi ha més barat que anar a la biblioteca a buscar un llibre gratuïtament? És clar, que ens el regalin...
L'arraconament de la poesia, el cinema d'autor i la cultura de creació em fa l'efecte que, d'alguna manera, és causat per la dictadura dels "mercats", aquests ens indefinits i tan de moda, que justifiquen tantes coses.
Dins del desastre ja hi som, i els autors minoritaris ja fa dies que ni es veuen, o si es veuen una miqueta igualment són ben bandejats pels "mercats". Però bé cal continuar portant la torxa, mirant que no s'apagui, enmig de la indiferència.
S'ha de ser una mica fort, però el món, el de veritat, només és dels valents.
la creació és un mite, com han sigut sempre la majoria de les explicacions causals sobre l´autor-creador...Els anomanats creadors en la contemporaneitat no son més que gestionadors o innovadors de tècniques i sabers acumulats-llegeigis facultats- ja que pel que sembla, per tal de ser reconeguts per les "élits"del diner cal tenir al menys "grau", com els vins...
Quina llàstima que no es tinguin en compte les vinagretes, perqué si!, calen més accessos gratuïts, o a l´abast de tothom, al saber; els que si cal vendre són els entreteniments; avui dia ningú s´aborreix...
Publica un comentari