És un terme municipal encaixat al fons d’una vall on hi neix la Llémena i sota la serra de Finestres, uns espadats d’un verd molsut que l’anomena.
El gruix de la població, amb l’ajuntament i la resta de serveis, viu al petit nucli de Sant Esteve de Llémena. Els habitants de la vall es dediquen a l’agricultura, fabriquen embotits i embotellen l’aigua mineral d’una deu que segurament ja era coneguda a l’inici de la nostra era.
Sota l’absis de l’església de Sant Aniol, hi descansen les restes del que probablement fou un temple romà, vora el castell de Finestres el senyor Riuró hi va descobrir un poblat ibèric i el Doctor Oliva hi va documentar un dolmen, i un jaciment neolític a prop del Roc de la Melca.
Sant Aniol i Sant Esteve, i potser també Sant Martí de Llémena, són en si mateixos les restes d’una vall que fou profusament poblada fins fa només un segle. Ara, els escassos habitants de les cases disseminades, segurament podrien ser acollits en un petit hotelet de la Costa Brava. Aquesta és la història de tots els petits poblets de muntanya i també d’alguns de la plana, la gent fuig cap a la ciutat i només torna per posar-hi un peu en forma de segona residència.
Però, al contrari que a la costa, aquí sempre queda el patrimoni del paisatge, els roquers penjats de les muntanyes i l’aigua de la Llémena baixant entre els roures. Sempre queden els camps d’un verd suau, encaixats entre la història d’un país tan antic com les pedres, tan alt com un cel que sembla que sorgeixi de les muntanyes i tan ample com els somnis de tots els que hi han viscut.
0 comentaris:
Publica un comentari