Quadern d’estiu (Les festes majors)

Quan arriben les primeres calorades de l’estiu, en els pobles comencen a bullir aires de festa major. L’ajuntament instal·la fràgils banderetes de colors que duren penjades el que permeten els agents atmosfèrics i els nanos del poble que, d’ofici, despengen tot allò que penja. El dia del sant patró, des de la balconada de la Casa de la Vila, es llegeix el pregó i s’inicia la festa, que és més lluïda sempre en funció del pressupost municipal.

Totes les senyores encarreguen hora a la perruqueria el dia abans, per poder lluir pentinat a l’hora del ball, o a la missa, i a les cases encara hi ha gent que prepara guisats i platillos per celebrar la festa. Als pobles més grans hi arriben tota mena d’atraccions itinerants i s’aprofita la diada per jugar un partit de futbol contra un equip de gran rivalitat que, per un dia, segur que es deixa guanyar.

Durant la festa, per molt que diguin que s’esllangueixin les tradicions, sempre es troba un moment per ballar sardanes entre els plàtans del passeig. La cobla inicia el tiru-liru i tothom comença a puntejar amb aquella dringadissa de monedes a les butxaques i aquell balanceig de faldilles prisades que cap crisi mundial és capaç d'apaivagar.

A punta de capvespre comencen a il·luminar-se els envelats i les cobles, transmutades en grans orquestres, van tocant les cançons de moda, però amb aquell deix de música immortal que molts anys després les parelles reconeixeran com la seva música de sempre. Les festes majors de poble són una part important de les nostres vides, perquè tots, si més no alguna vegada, hem estat feliços en el aquell breu lapse de temps en què puja i esclata coet multicolor.