Un esportista no és una persona qualsevol, és algú que s’ha superat a si mateix, que ha corregut més enllà d’on pot arribar l’alè dels altres mortals. Són gent que dediquen tota la seva vida a l’esport i que somien amb els llorers de la glòria i amb l’or de les medalles olímpiques. Se’ls reconeix de lluny perquè els segueix una aureola de vitalitat i d’admiració, els esportistes són l’encarnació, en carn humana, dels déus de l’Olimp.
Els esportistes d’estiu no són exactament això, són només semidéus, déus a mitja jornada. Només busquen la glòria efímera d’una tarda a la piscina o el llautó d’un trofeu de festa major. Dediquen a l’esport les hores que els altres passen prenent el sol o bevent cerveses al xiringuito de la platja. Només llevar-se del llit, quan les gallines del poble encara dormen, ja pugen a la bicicleta o es posen a fer fúting.
Dediquen moltes hores intentant adaptar el seu cos a les fundes de neopré dels submarinistes o a comprendre el sentit filosòfic dels nusos de mariner. No en tenen prou en vestir-se de golfistes, han de posar la piloteta a tots els forats d’una tirada i, quan cal jugar a petanca, s’han de fer volar totes les boles dels competidors. Armats de valor i de paciència, surten a pescar peixos tant grans que no hi ha càmera que pugui fotografiar-los sencers i juguen al tennis amb ànims de Grand Slam.
S’ha reconèixer que ser esportista d’estiu no és cosa fàcil, un ha preparar-se a consciència durant tot l’any, sacrificant hores i hores a la família i a la feina, per poder arribar a les vacances amb aquell punt òptim de forma, que els permetrà ser els millors del càmping, de la urbanització o de l’hotel i podran ser admirats, durant tota una temporada més, pels seus amics i coneguts.
0 comentaris:
Publica un comentari