El Freser és un riu inquiet que recull les aigües fresques dels cims pirinencs. El Freser pren força definitivament a Riobes gràcies a l’aportació del Segadell i el Rigard. Nerviós i elèctric, passa per Ribes deixant una estela de roques pelades i arrodonides que semblen ous enormes d’animals prehistòrics.
El Freser dona nom i caràcter al poble, que d’altra manera seria només un embull de carrers sense lògica. Uns carrers que, gràcies a la deixadesa municipal, estan ocupats gairebé en la seva totalitat per automòbils aparcats i vehicles en trànsit. Ribes no és un poble per als vianants, els excursionistes que pugen i baixen de Núria amb el cremallera no tenen necessitat de creuar el poble a peu, simplement es limiten a deixar el cotxe a l’entrada o a passar de l’estació del tren convencional a la del de muntanya.
Un petit passeig vora el riu, flanquejat per xalets antics, és l’únic encant del poble. L’església, reconstruïda sobre restes romàniques, està totalment desproveïda de gràcia tant per fora com per dins. Els aparadors de les botigues estan carregats d’embotits de tota mena, de formatges rodons i petits, bolets de textura surosa, mel de colors ambarins i licors d’aparença espesa i consistent. Els restaurants han aprés a omplir els plats amb el menjar que agrada als diumengers i a buidar-los la butxaca amb preus de festa major.
Ribes és el Freser i el Freser passa de llarg, només resta un soroll que acomboia i el record d’aquell que hi va caure un dia i que tothom invoca quan et pregunten “com estàs?”. Anem tirant, com en Met de Ribes...
0 comentaris:
Publica un comentari