Una biblioteca és com una representació de l’univers. Els llibres que s’hi guarden, són el resum, l’alfa i l’omega de tot allò que sabem, o que creiem saber, o que ens hem inventat sobre l’infinit que ens rodeja i que ens aclapara. Tenir una bona biblioteca a mà és important, però, no ens enganyem, tenir-hi també uns bons bibliotecaris a dins, encara ho és més, de fet crec que és el més crucial.
Quan els representants de l’administració ens parlen de les biblioteques que gestionen, sempre ens acaben marejant amb xifres, quan, el que és evident és que les biblioteques no es gestionen amb xifres, si es gestionessin d’aquesta manera simplement ja no n’hi hauria i els bibliotecaris s’haurien reciclat en una altra mena de funcionaris amb més profit per a un país com el nostre que viu en la societat de la retallada.
Però, és curiós, les biblioteques continuen obertes i els bibliotecaris continuen amatents en la seva feina. Serà potser que compleixen una funció social? Serà que –com el futbol– serveixen de vàlvula d’escapament de tensions reprimides? Serà que serveixen als polítics per sortir al diari inaugurant alguna cosa que socialment es considera de profit? Segurament serà de tot això una mica.
La nova Biblioteca Provincial és de les poques coses que l’estat construeix actualment a Girona. Serà que és una despesa relativament barata? Serà que era una promesa tant antiga com els mateixos incunables que alberga? Serà que era la única capital de província sense una biblioteca ubicada en un edifici propi? Serà el que sigui, però els gironins aviat tindrem biblioteca nova i bibliotecaris contents, cosa que sempre serà d’agrair en les llargues tardes d’hiverns en crisi que ens esperen.
2 comentaris:
Esperem que, almenys, segueixin sent públiques –que no gratuïtes– i que perduri el seu esperit d'espai cultural. Els tentacles privatitzadors i mercantils arriben lluny i ara més que mai semblen legitimats per embolicar-ho i pringar-ho tot.
La biblioteca és la representació de l'univers perquè és el mirall i el pont d'accés al coneixement. Per això és una institució cultural (m'agrada més dir-ho així que parlar d"equipament") de plena utilitat social. Creure en les biblioteques és tenir aquests aspectes en compte i treballar per fer-los possibles, des de tots els àmbits.
Que els polítics en facin ús propagandístic és directament proporcional a la importància mediàtica que li atorguen; el que importa és que sigui la ciutadania qui hi cregui i qui les utilitzi tant com vulgui i pugui: les llargues tardes d'hivern en crisi, els estius lluminosos, les tardors daurades i les primaveres florides.
Publica un comentari