25.6.11

El risc de la tecnologia

El món del coneixement humà, estrictament compartimentat i delimitat, ha estat difuminat per l’aparició sobtada de la informàtica. Després de passar per aquest filtre que ens ha imposat la tecnologia, ara tornen a irrompre amb força els conceptes d’universalitat, de multidisciplina i de coneixement enciclopèdic, però banalitzats i vulgaritzats. Tots ens veiem en cor, a través dels ordinadors, de fer qualsevol tasca que abans només la podia concebre un especialista.
Avui en dia tothom pot exercir de comptable, advocat, metge, educador, arquitecte, dissenyador, fotògraf o mil coses més amb un ordinador connectat a la xarxa, amb o sense el coneixement necessari, i aquí radica evidentment el problema sorgit d’aquesta situació, perquè sense aquest coneixement de fons, podem arribar molt fàcilment a conclusions errònies.
La tecnologia ens permet tenir a mà eines que abans només les persones que havien arribat a un nivell molt alt d’especialització podien tenir al seu abast. Avui tots podem indagar, posem per cas, en els símptomes i les causes d’una malaltia rara, que temps enrere només es podien saber a través d’un estudi exhaustiu en una biblioteca especialitzada, o es pot dissenyar tot un edifici de 100 pisos en el mateix lapse de temps que abans tardava un arquitecte en esbossar la caseta del gos.
El mercat de les noves tecnologies, cada vegada més sembla com una mena de fira de les vanitats, on s’ofereixen més que res sensacions i il·lusions, és un mercat ple de venedors de fira, que prometen molt i que compleixen poc, però que venen armes perilloses que en mans inexpertes poden fer més mal que bé. L’avenç de la informàtica en tots els seus aspectes és imparable, però, desgraciadament, l’avenç de l’estupidesa humana també i allò que a primera vista ens podria semblar un pas endavant, ara també ens pot suposar un gran risc.

1 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

El risc de la impostura és més alt que mai, amb Internet. Conec una persona que escriu articles pel mateix sistema 'talla i enganxa' que fan servir els mals estudiants. I segur que no és l'única... Haurem de tenir paciència. El temps acaba posant les coses al seu lloc. Però, mentrestant, l'enganyifa està servida.