Només arribar al poble em trobo amb un rètol que no deixa espai pel dubte: “Pueblo de Rabós - Provincia de Gerona - Partido de Figueras - Calle del Puente”. Un reguitzell de flors vermelles han colonitzat el mur i una vinya verge exhibeix un tou de fulles primaveral, alimentat per les pluges dels darrers dies.
Els carrers del poble, aglevats a la vora de l’església, són costeruts i enrevessats, i empedrats de còdols. Uns gats esquerps s’amaguen darrere d’uns testos on hi han florit els geranis i un home feineja enfilat en un teulat, cantussejant entre les dents una tonada que arriba fins a les meves orelles acomboiada pel silenci rural.
El curiós campanar de l’església de Sant Julià i Santa Basilissa, carregat feixugament de campanes, sembla haver estat dibuixat per la mà tremolosa d’un arquitecte amb Parkinson i construït per un manobre afectat de la mateixa malaltia. Un mur, potser d’una granja, dibuixa rengles de rajols vistos i en equilibri precari; vora una petita finestra guardada per una reixa punxeguda, un rètol de plàstic blanc assenyala amb una fletxa: “cartas aquí”.
L’Orlina es un riu que es passeja mandrosament entre els alzinars i les vinyes, entre el matoll i l’olivera, una mica més enllà de les cases i espurnejant imaginàries pinzellades d’or, enmig d’un paisatge fonamentalment aspre.
Damunt d’un serrat hi reposen les pedres de l’antic monestir de Sant Quirze de Colera i d’una colla de dólmens; una mica més amunt, prop del Coll de la Perdiu, un camí baixa serpentejant de l’Albera i arriba just fins al cor de la Marenda.
0 comentaris:
Publica un comentari