Més enllà de la finestra obliqua a través de la qual ens mostra el món els mitjans de comunicació, la gent viu ancorada en les seves realitats quotidianes i palpables. Més enllà de la “indignació” d’uns quants, la majoria continua creient en el discurs, o en la falta de discurs, de la dreta. El resultat global d’aquestes eleccions –a Catalunya– avala la política del Govern de CiU que apunta clarament cap a una retallada de les prestacions socials.
A Girona ciutat el tomb és històric, per primera vegada en 35 anys tindrà un govern de dretes, la qual cosa no vol dir molt, simplement s’haurà d’estar a la expectativa del dia a dia, perquè aquest és precisament l’avantatge que representa ser de dretes: no has de donar explicacions i pots anar fent segons el que et convingui. Amb un discurs en blanc es poden guanyar unes eleccions, ho ha anat demostrant gradualment el senyor Mariano Rajoy, l’Artur Mas i, ara, la majoria de candidats de CiU.
En els propers dies veurem com es materialitzen pactes i com es constitueix el govern de la ciutat, però veig especialment alarmant el pes que pren la dreta i la ultradreta en l’àmbit metropolità de Girona. Els joves que es reuneixen a la plaça de Catalunya farien bé en reflexionar-hi, en comptes de pintar consignes fàcils en les pancartes.
Però un diumenge electoral és un diumenge qualsevol, en un país que majoritàriament vol continuar gaudint indefinidament dels seus diumenges a la tarda i la vida es desenvolupa sense fer-se preguntes transcendentals. Ara caldrà veure si aquesta onada blava es consolida o si acaba, com totes les onades, esclafada contra la sorra de la platja, tot dependrà de com evoluciona el discurs d’esquerres. El congrés del PSC d’aquesta tardor es presenta mogut.
0 comentaris:
Publica un comentari