Una interpretació de CAMBRA DE MÚSICA de James Joyce

IV

El crepuscle es tenyeix d’ametista

blau profund i més profund,

el fanal omple els arbres de l’avinguda

d’un verd pàl·lid errabund.

Sona el vell piano en el vent,

alegre i tranquil i lent;

ella s’inclina sobre el teclat d’ambre,

decanta el cap defallent.

Tímids moments en la fosca cambra i mans

que es mouen amb dits de malabarista

i el crepuscle esdevé blau fosc

amb un llustre d’ametista.

(Chamber Music

a suite of thirty-four songs for lovers

by James Joyce)