ARA QUE SURT EL DIA
S’ha clos la nit i la lluna
es dissol lentament en la serena,
llisca pels canals.
Setembre és tan viu en aquesta terra
de planura, els prats són verds
com les valls del sud en primavera.
He deixat els companys,
he amagat el cor darrere els vells murs,
per restar sol i recordar-te.
Com puc anar més enllà de la lluna,
ara que surt el dia
i sobre les pedres baten les potes dels cavalls?
(Salvatore Quasimodo, Ora che sale il giorno)
0 comentaris:
Publica un comentari