Després d’aquests dies lleugerament desenfocats de Setmana Santa i Sant Jordi, ara toca tornar a la normalitat, la dels dies aspres de la crisi que ens estreny i que ens eixuga les butxaques; ara ens toca abocar-nos novament cap al costat obscur d’aquesta primavera, on floreixen les males notícies com flors sanguines entre el verd dels camps, i els núvols semblen carregats d’una pluja cendrosa de mals àugurs.
El govern de la Generalitat continuarà improvisant retallades a tort i a dret, per intentar novament trencar la pinyata d’un estat del benestar que penja d’un fil, i el govern de l’Estat anirà tapant forats d’un vaixell que fa aigües per tots costats, mentre el cap de l’oposició pren tranquil·lament el sol a coberta, tot esperant el seu moment per a agafar definitivament el timó de la nau.
Les eleccions municipals ens esperen a la cantonada, amb uns candidats disposats a barallar-se per les escorrialles de les escorrialles. Saben que hauran de governar municipis endeutats i desil·lusionats, però lluitaran fins al darrer alè perquè, malgrat tot, saben que en la política municipal encara tenen un marge de maniobra per a poder fer alguna cosa pels ciutadans, o pels seus interessos particulars, que de tots n’hi ha.
Però la gent passarà aquests dies que queden de primavera amb la vista posada en els brots vermells del calendari i en les vacances d’estiu, en dies de platja i de cerveses fresques i dels comentaris eterns a l’entorn del futbol. El temps passa, ens consumeix per dins, però la vida s’acomoda i dorm la migdiada, mentre la història, com un vent irrefrenable, va avançant cap a un destí on a nosaltres ja no s’hi ens espera.
1 comentaris:
Vet aquí, sembla talment que tot visqui més que nosaltres, ninots als quals fan anar cap aquí cap allà. Si veus el ball, si n'ests conscient, alguna cosa fas, però desencoratja veure com es perd en el magma. Potser sempre ha estat així, però ara la funció és tan evident!
Publica un comentari