El dia de la poesia

 Hi ha dies en què un no voldria haver de sortir de casa, jornades en què passen coses horribles i en què s’enyora profundament l’acollidora rodonesa del clos matern o, a falta de res millor, l’escalf dels llençols i la boirosa inconsciència dels somnis matutins. Hi ha matins grisos en què tot sembla posat en contra dels nostres interessos, les voreres semblen més estretes, els autobusos expel·leixen gasos directament a les nostres narius i els policies ens miren amb aquell posat que només reserven als sospitosos habituals.

Hi ha dies en què es fa evident la gran conxorxa planetària, ordida secretament pels de sempre, contra les nostres rutines quotidianes. Tot és així fins que arriba el primer ocell de la primavera i es posa a refilar a l’ampit de la finestra. Probablement a causa d’una aparició com aquesta, la direcció general de la Unesco, reunida sobre els setanta-dos pilars de ciment que aguanten l’edifici de la seva seu a la plaça de Fontenoy, va decidir declarar el 21 de març Dia Mundial de la Poesia.

La poesia, igual que l’ocellet, és una veritat que canta. Ressona en el nostre cervell fins molt després de ser dita i, fins i tot, després d’haver callat per sempre la veu del poeta. Però també s’ha de dir que és una veritat fràgil, són simples mots que un fi regueró de tinta enfila un darrere l’altre i que, si no fos per la voluntat de mantenir-los units, volarien novament com ocells d’aiguamoll. La poesia necessita escalfor i llum, neix de les emocions i de les commocions, nia entre l’art i la música, entre la raó que enraona i la raó que somia.

No sé si hem de dedicar un dels 365 dies de l’any a la poesia, a uns els pot semblar poc i als altres massa. Tot el que es fa per obligació acaba podrint-se en un femer i, per l’experiència que en tenim d’aquestes coses, potser faríem millor en prohibir-la, ni que fos per un dia, aquest mateix que ens proposa la Unesco. Aleshores segur que, durant vint-i-quatre hores, els versos cremarien com reguerons de pólvora i volarien sobre els nostres caps com falcons reials a l’encalç de lectors àvids de vida.