Sobre el mapa de les comarques gironines s’hi escampa una variada mostra de campanars. Fa uns anys, sota el teulat de cadascuna d’aquestes esglésies s’hi albergava un rector i uns parroquians, una verge amb noms i cognoms i una manera radicalment diferent d’entendre la realitat que, posem per cas, la del campanar veí. Els nens, quan sortien de catequesi, per deixar ben clara la seva singularitat, anaven fins al llindar del municipi i llençaven rocs, rierencs, o el que calgués, contra els de l’altre poble.
Aquesta visió de la realitat municipal ha quedat completament obsoleta, ja no hi ha suficients capellans per tocar totes les campanes alhora i els nens, s’hi s’han de tirar alguna cosa, ho fan per Internet. El món ha canviat i els 221 pobles dels quals en fa gala la Diputació de Girona han esdevingut un problema per la seva quantitat. Un país com Dinamarca, amb cinc milions d’habitants, amb himne nacional, cadira al consell de l’OTAN i una reina que sembla sortida de la carbassa de la ventafocs, en té prou amb 98 municipis per ordenar tot el seu territori.
I si en tenen 98 no és per una qüestió de poca tradició en el tema, no. En tenen aquest nombre determinat perquè l’any 1970, molt abans d’aquesta crisi que ara ens arriba com un tsunami, van fer una reforma territorial del país i van fusionar 172 municipis. A les comarques gironines dels 221 termes municipals, 134 tenen menys de 1.000 habitants, tots ells, com a mínim, haurien de desaparèixer en un plaç molt breu de temps. Aquest criteri no me l’invento jo, l’imposa el sentit comú.
No ens podem permetre el luxe de continuar mantenint aquesta estructura municipal, no ho pot permetre la Generalitat ni ho poden permetre les diputacions i, sobretot, no ho podem permetre els ciutadans. Aquesta estructura encarcarada s’ha de canviar i tots ho hem d’entendre, més enllà dels sentimentalismes parroquials i dels que encara enyoren aquella remota època en què eren infants i anaven, amb barret de paper i marcant el pas, a llençar atacs contra els exèrcits dels pobles rivals.
0 comentaris:
Publica un comentari