Quan les notícies no van de vacances

 L’actualitat és una bestia que s’alimenta amb les deixalles d’una societat que habitualment només se sap mirar el melic. Els mitjans de comunicació, en general, són fidels servidors de l’Actualisme, una doctrina filosòfica segons la qual no hi ha cap ésser immutable i tot es resol en el esdevenir continuat de les notícies, unes darrere de les altres, com una corrua de peixos que es devoren per la cua eternament.

Per aquesta voràgine, en la qual ens mantenen immersos els canals de comunicació més addictes a l’actualisme, hi va passant una mica de tot. Avui és una revolució a Egipte, però demà pot ser la vetllada dels Òscar, o un escàndol de corrupció, o l’enèsim partit del segle entre el Barça i el Madrid. Tot ocupa el mateix espai i durant el mateix temps, tant li fa que morin dues persones en un accident de trànsit a Castelldefels que dos mil en un atemptat a Bombai.

Les informacions de “darrera hora”, són com una mena de xàfec que s’ho endú tot claveguera avall. Ja sé que enyorar temps passats és d’imbècils, però quina tranquil·litat en aquella llunyana època en què els dilluns no hi havia diari –només una esquàlida Hoja del Lunes– i els esdeveniments, com a mínim un de cada set dies, estaven de festa. De la mateixa manera que fa setanta anys els treballadors van reivindicar les vacances pagades, ara no hauríem de demanar vacances de notícies?

S’imaginen una vegada a la setmana sense telenotícies ni diaris, desconnectats d’Internet i sense ràdio? No sé si el món seria millor, però nosaltres aniríem més tranquils, segur. I, ara que hi penso, de fet això no cal ni reivindicar-ho, simplement podríem fer ús del botonet d’apagar dels aparells i deixar de comprar, un dia a la setmana, el nostre diari. Això sí, no el deixin d’anar al quiosc precisament quan surt la meva columna, eh?