Els cercadors de metàfores durant molts anys hem navegat entre dos paradigmes pessimistes, el de George Orwell, aquell de 1984, en què s’imaginava un món futur –inspirat en el seu present– dominat per una ment totalitària i totalitzadora, i l’altre d’Aldous Huxley, on se’ns exposava un món feliç, en què l’estat havia eliminat qualsevol possibilitat de patiment, deixant un marge molt estret a la llibertat individual.
El segle XXI, que no deixa de ser el temps futur on Huxley i Orwell projectaven les seves pors, s’ha anat perfilant lentament, en una barreja fatídica, en la direcció que ells apuntaven. Aquests darrers dies, hem dirigit les nostres mirades cap al nord d’Àfrica i hem pogut veure, pràcticament en directe, com el nostre temps prenia un gir decisiu i com ens instal·làvem definitivament en una nova situació de resultats impredictibles.
Stéphane Hessel, autor als 93 anys d’un pamflet titulat Indignez-vous que és actualment líder en vendes a França, deia l’altre dia en un debat amb Jean Daniel: «No és suficient indignar-se, s’ha de treballar. No s’ha de llegir només el títol». I és que Hessel, ha volgut trobar la manera de plantejar una nova utopia, basada en la que ell va ajudar a redactar en el seu moment, la de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Una Declaració que podria haver passat per ser només “General” sinó hagués estat per gent com ell, que van pressionar per convertir-la en “Universal”. Aquest concepte d’universalitat, per sobre de les nacions i dels estats, és el que ara, amb la humanitat en un estadi d’hiperconnexió global, ens pot servir d’eina alliberadora, tal com planteja Hessel, si apliquem els principis de la Declaració fins a les darreres conseqüències.
0 comentaris:
Publica un comentari