El dia en què vam aprendre a valorar la llibertat

 Viure diàriament en aquest planeta és un pou de sorpreses, cada dia ens anem a dormir amb notícies que ens trasbalsen i ens despertem amb d’altres que ens continuen afectant encara més. Anem construint rutinàriament el nostre currículum vital en funció de tot això i al cap dels anys ens adonem que hem anat deixant records d’aquest tipus, com una mena de molletes de pa, al llarg del camí de la vida.

Els nostres avis parlaven de “l’any de la pera” i “d’abans de la guerra” com si fossin referències concretes, tan exactes com les dates interestel·lars en el quadern de bitàcola del capità Kirk de Star Trek. Molts dels membres d’aquella generació que va patir la guerra podien recitar fil per randa on eren el 18 de juliol de 1936 i, una generació després, tothom recordava on era el dia en què va morir Kennedy.

Jo recordo perfectament aquell matí en què ens vam despertar amb la notícia de la mort d’en Franco i també ha quedat registrat en la meva bitàcola particular la caiguda del mur de Berlín i aquell vespre trist en què assassinaren l’Ernest Lluch. Ara probablement en molts restarà perpètuament el record d’aquests dies en què s’han desplomat les tiranies àrabs una darrere l’altra, però, la gent del meu temps bàsicament recordarem aquella data en què el franquisme va voler ressuscitar.

Fou un 23 de febrer, com avui, a la ràdio retransmetien la votació d’investidura del nou president del govern i de sobte la història va fer acte de presència en tots nosaltres. Durant 24 hores vam viure amb la incertesa d’haver de retrocedir novament a un període que ja crèiem vençut. Evidentment podria evocar molts records, però me’n quedo només amb un. Quan Ràdio Nacional van tornar a emetre amb normalitat, el locutor va posar un cançó d’Amancio Prada que deia així: «Libre te quiero, pero no mía, ni de Dios, ni de nadie» i sempre que l’he tornat a escoltar he recordat aquella jornada i he pensat que tot el que és important en aquest planeta té alguna cosa a veure amb aquest concepte tan senzill i tan fràgil com és la llibertat.