Argelers és un poble del Rosselló, habitat per Catalans del Nord i francesos del Sud. En el seu escut hi figura una argelaga que evoca llunyanament l’etimologia del seu origen, però hi afegeixen al seu nom allò de “sur-Mer”, perquè sempre va bé per atraure turisme. L’església parroquial de la Mare de Déu del Prat aixeca els seus murs just en l’indret on la serra de l’Albera es desfà en infinits granets de sorra i es barreja amb les aigües d’un mar que una vegada fou nostre.
La platja d’Argelers és una llenca ampla, llarga i daurada que, en comparació amb les exhaustes i sobreurbanitzades platges de la Costa Brava, encara sembla un indret natural. Per un passeig flanquejat per tamarius i petites palmeres hi passegen jubilats amb gorra d’estiuejant i senyores amb gossets llanuts. D’un petit parc d’atraccions emanen sons infantils i una parada ofereix creps ensucrades per a berenar.
En un intricat laberint de carrers s’hi amaguen xalets d’estiu de tota mena que porten per nom “Villa Hortènsia” o “El Casalot” i en una cruïlla on s’hi barregen restaurant xinesos, botiguetes de records i l’entrada d’un pàrquing, s’alça un edifici d’apartaments que exhibeix en la seva façana un gran esgrafiat que representa a una parella de sardanistes abillats amb mantellina, barretina i espardenyes de vetes.
Ara fa 72 anys, en aquests paratges s’hi van apilonar més de 465.000 persones –entre els vigilants senegalesos i el mar– que fugien en retirada al final de la Guerra Civil Espanyola. Fou un dels primers camps de concentració que va veure un continent que aviat esclataria en flames. El record de tots ells, perdura desdibuixat en un paisatge on ara només s’hi projecten les ombres que produeix la darrera llum del sol en la decadència de la tarda.

1 comentaris:
D'aquest camp de concentració, on van morir tants refugiats, nosaltres en tenim coneixement a través de la literatura (Agustí Bartra i el seu Crist de 200.000 braços). Quantes vegades la literatura fa aquesta funció de memòria viva!
Publica un comentari